Els anglesos van inventar el futbol. Tothom ho sap. I en alguns aspectes van al davant de la majoria de lligues del món. Molt. Respecten i volen que es respecti el joc. El seu joc. Un joc que es juga amb els peus tot i que és aconsellable, sempre, que es faci servir també, per a la pràctica d'aquest esport, el cap. Ja se sap, però, que no tots els practicants ho solen fer. Una llàstima. Un esport que permet el contacte físic, però que no accepta els comportaments antiesportius. Ni les conductes violentes. Reclamen educació. No es volen sentir enredats. Ningú. Ni ser-ho. Els àrbitres de la lliga anglesa estan protegits si no encerten en alguna decisió durant els partits i els futbolistes saben que tenen un sindicat que està amatent. Que vigila. Que no accepta ni concedeix cap llicència per enganyar ningú en un terreny de joc. El públic que va als estadis sap que va a presenciar un espectacle sense trampa. Que vol ser net. No volen teatre. Cap teatre. El rebutgen. Els garanteixen respecte a les normes. Entre professionals saben que no val perjudicar-se.

En conseqüència, en el futbol anglès no els tremola el pols per sancionar qualsevol acció que vulneri el reglament i els aixafi l'esperit que volen que plani en cada partit. Tampoc no accepten –i sancionen, si és el cas– que els clubs tapin els mals comportaments dels seus propis esportistes.

Ara hem vist i comprovat que no els fa cap mandra visionar les imatges un cop s'acaba un partit i sancionar un futbolista com Diego Costa i fer-ho amb tres partits per la topada que va tenir amb un jugador de l'Arsenal i pel seu mal comportament, provocatiu i gens esportiu. El jugador de l'Arsenal va picar i va acabar expulsat amb una targeta vermella directa que ara li han retirat sense miraments. Amb contundència es queda sense càstig. Volen justícia. I volen ser justos. Amb l'esport i amb l'espectacle. Tres exàrbitres han considerat la sanció veient les imatges del partit i valorant el que van fer el jugador del Chelsea i el de l'Arsenal durant el partit. No tenen por de proposar una sanció si cal. Sancions ben diferents a les imposades durant el partit encara que l'àrbitre de torn no ho va fer al seu moment. Això, que es pot considerar que és rearbitrar un partit un cop acabat i mai no és ben vist, s'accepta de bon grat si les accions violentes se sancionen i no es toleren mai ni un cop escrita l'acta del partit. Ni en aquest ni en cap altre
esport.

També és curiós que els que no accepten trampes i les sancionen, sempre amb suport extern, van veure, fa anys, com algú els deixava fora d'una copa del món de futbol per una acció il·legal del joc. Coses que passen. Fer trampa no s'ha de permetre mai. Exigir justícia, sempre. Els comportaments violents s'han de sancionar sempre. El futbol anglès ho té molt clar i ho aplica. Ho fa. Reclamen respecte.