No acabo d'estar segur de què feia David Griffiths, el delegat de la UEFA en el Barça-Bayer Leverkusen, fotografiant les estelades i enregistrant la xiulada que es va endur l'himne de la UEFA abans del partit de dimarts. No m'imagino res de bo, però el fet que Griffiths sigui gal·lès fa que m'aferri a la idea que a la UEFA potser encara hi ha un bri de sensibilitat.

Fa anys que la UEFA ha declarat el respecte com el bé universal que cal protegir en les seves competicions i ha desplegat aquesta intenció en diversos lemes. Doncs bé, dimarts, el Camp Nou es va expressar perquè no s'ha sentit respectat. En la final de la Champions el Barça va ser multat perquè els seus seguidors –com si hi hagués cap dependència orgànica dels aficionats respecte al club– van exhibir estelades, “simbologia política”, diuen. Ja coneixem la història: el delegat de la UEFA va destacar el comportament exemplar de la culerada, però l'estat més troglodita d'Occident, ferit per la nova reivindicació cívica dels patriotes que són catalans i no com voldrien ells que fossin, va maniobrar perquè la inspectora ucraïnesa Anna Bordiugova –que no havia assistit al partit– instés l'obertura d'un expedient disciplinari que va acabar amb una sanció de 30.000 euros.

Veurem com acaba això de dimarts. Atribuir contingut polític a una estelada i no fer-ho a una bandera espanyola exhibida en el context d'una competició entre clubs és malintencionadament tendenciós. La realitat, però, és tossuda, i la UEFA ha de prendre consciència de diverses qüestions: que la seva sanció s'ha percebut com la conseqüència d'una interferència política del govern espanyol (justament quan la multa és per l'exhibició de símbols polítics), que si insisteix en aquest camí cada cop es trobarà amb rebudes més hostils i, per sobre de tot, que ja pot anar multant i tancant el Camp Nou, que no canviarà –si de cas, ajudarà a reforçar, com fa el PP– el sentiment independentista d'un amplíssim sector de l'aficionat blaugrana que ha sentit que el respect que proclama el lema no s'aplica a tothom igual.

En tot cas, la UEFA té una magnífica oportunitat d'alinear-se amb l'opinió pública internacional, que cada cop coneix més els tics autoritaris d'un Estat espanyol que identifica com a matusser, mentider, ressentit i de qualitat democràtica dubtosa. Si no sanciona més i enterra per sempre el tema, haurà entès la realitat. Aquí, després que dos milions de ciutadans diguessin que volen marxar d'Espanya, els grups polítics que no ho volen (PP, C's i PSOE) continuen negant l'existència d'una voluntat majoritària. Fa temps que han renunciat a la convicció i l'han canviat per l'amenaça i la repressió. De l'objectiu d'impedir com fos que la majoria ciutadana esdevingués majoria política en van fer dogma. Han fracassat, i el pas següent és evitar –pel mètode que sigui– que la majoria política tingui el reconeixement internacional per fer efectiva la secessió. Aquests són els paràmetres de rigor democràtic que regeixen l'espai polític central espanyol. I això és el que Occident –i la UEFA també– hauria de tenir en compte cada vegada que des d'aquí se'ls interpel·la.