En aquests darrers temps, hem pogut tornar a veure com qui practica millor l'estil Barça ja no és el Barça. Des que vaig contemplar com la selecció de Del Bosque brodava el futbol contra Eslovàquia el 5 de setembre passat, i com Iniesta, a la dreta, una mica més enrere que al Barça, assumia el rol de Xavi i com el complementaven Alba, Busquets, Cesc, Cazorla, Silva i Pedro, m'ha dolgut que s'hagi abandonat en part aquest camí. Ja sé que en alguns moments contra el Atlético el va practicar i que en la segona part contra el Sevilla, quan l'alineació va tornar a la sensatesa i potser amb més ganes que classe va dominar un atac i gol sense sort, també s'hi va atansar. La selecció sub-21 de Lopetegui l'assoleix, el Celta, el Benfica i el Mònaco hi aposten. I en la primera part contra l'Espanyol, l'Sporting també ho va aconseguir. Per què el Barça el va abandonar? En primer lloc perquè havia anar alentint la fórmula i la triangulació es feia sovint a càmera lenta i els contraris la contrarestaven. L'estil Barça només és possible si es combina la velocitat amb el joc al primer toc. Luis Enrique va apostar per variants en favor de l'eficàcia, com la passada llarga per superar la pressió amb fruits incontestables la temporada passada. La segona raó és la incorporació de jugadors que, tot i ser bons, no tenen l'estil Barça. El primer, Neymar, aprofitable en les finalitzacions i en l'oportunisme, tot i que en la creació, el seu excés de conducció i el fet que la majoria de vegades els seus xuts i driblatges són interceptats pel contrari, desfan el teixit associatiu. Tampoc Rakitic ni Mathieu tenen prou flexibilitat per al sistema. La tenia el cedit Song, mestre del primer toc i que no pot excel·lir en cap altre sistema ni en posicions de defensa. Samper la té més que Gombau i el triat és el segon perquè té més recursos individuals.

M'agrada el Barça sense Messi, no pas per la falta de qualitat individual d'aquest darrer, que si no juga es troba a faltar, sinó perquè els jugadors s'alliberen de la dependència de fer passar tot el joc d'atac per ell. I quan frueixes més del futbol és quan pots reafirmar-te en el fet que és un joc col·lectiu i tot el conjunt funciona.