La Lliga Endesa arrenca aquesta tarda amb dos indiscutibles favorits, els dos equips que han monopolitzat les quatre últimes finals i que s'han repartit els títols equitativament –dos per a cadascun–: el Real Madrid, vigent campió, i el FC Barcelona Lassa, l'aspirant. Que un d'aquests dos equips no fos el campió al final de la temporada, o fins i tot que tots dos no tornessin a trobar-se en la final, seria una sorpresa, i de les grosses.

Segur que a molts no els agradarà, però aquesta és la realitat del bàsquet masculí a l'Estat espanyol. La Lliga Endesa és cosa de dos. Cosa que no vol dir que els dos grans hagin de guanyar tots els partits –tal com s'ha pogut comprovar en les últimes temporades, en què les apostes en la sortida eren similars–, sinó que amb l'actual sistema de competició, amb semifinals i final al millor de cinc partits, s'ha de tenir una plantilla consistent i llarga per arribar a lluitar per la lliga. En la copa les coses poden variar –ja ho veurem al febrer–, tot i que els dos clubs de futbol s'han repartit els sis últims títols –tres per a cadascun.

En tot cas, la lliga ja és aquí. Amb nova oferta televisiva –sense transmissions en català, això sí– que els clubs lloen per la millora econòmica i veuen com una oportunitat de futur i la seguretat que, aquest cop sí –per l'acord amb l'Ourense–, al final del campionat l'últim classificat perdrà la categoria.