Opinió

El gran Müller

Aquesta setmana s'ha sabut que Gerd Müller pateix la malaltia d'Alzheimer

El mun­dial de Mèxic de 1970 va ser el pri­mer de la meua vida que vaig seguir amb interès. Miràvem els par­tits admi­rats del joc d'equips com el Bra­sil, Itàlia, Holanda... Aquell va ser l'emo­tiu ter­cer títol mun­dial de Pelé. I va ser el mun­dial de Becken­ba­uer, el pri­mer home que vaig veure jugar a fut­bol amb elegància. Però per a mi, sobre­tot, va ser el mun­dial d'un davan­ter cen­tre com el món n'ha vist pocs: Tor­pedo Müller.

Aquesta set­mana s'ha sabut que Gerd Müller, aquell home a qui tots els comen­ta­ris­tes li afe­gien al davant Tor­pedo (en el mas­siu cas­tellà de l'època) i que està a punt de fer els setanta anys, pateix la malal­tia d'Alz­hei­mer. La notícia, com és lògic, ha sac­se­jat el món del fut­bol, espe­ci­al­ment a Ale­ma­nya, on tot­hom ha expli­cat, emo­ci­o­nat, els seus records de quan el van veure jugar. M'agra­da­ria fer-ho a mi també. Müller era un davan­ter cen­tre pes­ca­dor, dels que ja no n'hi ha. En aquell mun­dial va fer deu gols en sis par­tits. No n'hi va haver prou per clas­si­fi­car Ale­ma­nya per a la final, encara que Müller se'n va poder ven­jar qua­tre anys després, quan en el mun­dial jugat al seu país va fer la diana que va donar el títol a la selecció.

Veure'l jugar era un espec­ta­cle. Es pas­sava els par­tits ron­dant l'àrea menuda, sem­pre amb el cap i la cama pre­pa­ra­des per donar el dar­rer impuls a la pilota, aquell que feia que la clavés al fons de la xarxa. Jugava sovint amb les mit­ges abai­xa­des –abans els àrbi­tres ho dei­xa­ven fer, això– i quan mar­cava sem­pre exe­cu­tava un salt espe­cial, amb el puny dret pro­jec­tant-se cap a l'infi­nit.

Per als xiquets de l'època era un juga­dor fas­ci­nant, i vam imi­tar una vegada i una altra els seus ges­tos. Xutàvem i celebràvem els gols inten­tant fer-ho com ell, i amb ell vam apren­dre a gau­dir del fut­bol. Per això ara no puc sinó lamen­tar que estiga pas­sant el que està pas­sant i desit­jar-li tota la sort que puga tenir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)