Si hi ha un model d'èxit esportiu a Europa és el de l'Eurolliga de bàsquet. Més enllà de la discussió sobre els ingressos econòmics i les diferències que hi ha entre els clubs de les lligues més potents i els de les lligues més petites, la veritat és que els grans d'Europa tenen molt clar que l'Eurolliga és l'objectiu número 1, per sobre dels campionats nacionals. Les finals a quatre dels últims anys també han mostrat que el nivell del bàsquet a Europa és enorme, amb desenllaços espectaculars, com el que va donar el triomf al Maccabi de Tel-Aviv el 2014 i el que va donar el títol a l'Olympiacòs el 2013.

La igualtat és un dels factors que expliquen l'èxit del campionat. En les últimes deu edicions, hi ha hagut sis campions. El Barça Lassa torna a ser, com gairebé sempre, un dels aspirants a la corona. El triplet del Madrid ha de ser un al·licient més per a l'equip de Pascual, que ha renovat mitja plantilla per fer front a un desafiament apassionant. Una nova etapa comença al Palau Blaugrana, amb rols diferents per a tots els jugadors. Els rivals, començant pel Madrid, són els mateixos que els últims anys. S'hi ha d'afegir el Khimki, amb una plantilla exuberant. La fase de grups ja és complexa.

Per als aficionats serà tot un plaer veure molts jugadors que podrien estar en l'NBA competint pel ceptre continental.