L'Espa­nyol va anun­ciar ahir la reno­vació de Lardín i Mora­les com a ges­tors del fut­bol de base. Una bona notícia que con­firma el full de ruta mar­cat des del novem­bre del 2012. Els cops de timó i el camins plens de ziga-zagues han donat pas al cri­teri pro­fes­si­o­nal. Segu­ra­ment un dels pals de paller del man­dat actual de Joan Collet ha estat con­fiar en els tècnics de la casa. El d'Argen­tona s'ha allu­nyat del mani­e­risme de Dani, un pre­si­dent carismàtic, tot s'ha de dir, però que amb molta rei­te­ració per­dia la raó per col·locar els amics o fer un favor a un cone­gut. El gir amb l'entrada de Joan Collet ha estat total apos­tant pel trium­vi­rat for­mat per Perar­nau, Lardín i Mora­les. Tres homes fets i for­mats a l'Espa­nyol que saben el pa que es dóna al club i com han de fer fili­gra­nes comp­ta­bles per fit­xar juga­dors i superar els entre­bancs més ini­ma­gi­na­bles per tan­car una ope­ració. Fa un any, es va unir al made in Espa­nyol Ser­gio González, que com­pleta les qua­tre potes de l'estruc­tura tècnica del club. Pos­si­ble­ment el lle­gat més impor­tant que està dei­xant la pre­sidència de Joan Collet és haver recu­pe­rat aquest know how i, de retruc, la imatge de marca del club que va que­dar mal­mesa en els dar­rers anys. L'Espa­nyol no pot com­pe­tir amb diners i inver­si­ons milionàries, però a petita escala està fent una feina d'arte­sa­nia digna del millor orfe­bre. Una feina d'I+D a petita escala, però molt apre­ci­ada i amb un enorme valor afe­git. El club blanc-i-blau s'ha tor­nat a espe­ci­a­lit­zar en la política de plan­ter. Un procés laboriós que només entén de paciència i d'una meto­do­lo­gia eficaç i meca­nit­zada per mos­trar els seus fruits com els set títols acon­se­guit l'any pas­sat en el fut­bol de base o tenir un tècnic al pri­mer equip que tin­gui la sufi­ci­ent valen­tia per apos­tar i creure en fut­bo­lis­tes sense experiència, però amb un enorme poten­cial per aflo­rar. Que va ser pri­mer, la neces­si­tat o la vir­tut? Qui ho sap, ara poc importa.