Leo Messi és un líder. El líder. Té reconegut el seu lideratge al FC Barcelona. S'ho ha guanyat. Això no es regala. Es reconeix. Ell és una referència. Un referent. Liderar no és manar. És exercir d'exemple. Juga i fa jugar els seus companys. Messi incideix com ningú en el rendiment de l'equip. Se sap que parla poc fora dels terrenys de joc. Aparentment, té ben poques coses a dir. Ho acostuma a fer i a dir a dins. Discretament. I els que el coneixen i el tracten de prop saben que és contundent en les seves determinacions. Que situa les seves condicions innegociables, coneixedor de la capacitat i vàlua que té en el col·lectiu. Sap que l'envolta un reconeixement arreu que el situa per damunt de la resta de futbolistes. Ningú no li discuteix. Dins i fora dels terrenys de joc, però essencialment en la intimitat. Mai se li ha escoltat una paraula més alta que una altra, però al vestidor les mirades de Messi valen més que mil paraules.

Coneixedor de la sensibilitat del vestidor blaugrana, Luis Enrique ja sap i té clar que el líder reconegut de l'equip és l'argentí. En arribar a la banqueta, el tècnic es va atrevir a dir, probablement per marcar la línia i conscient que tibava la corda, que el líder era ell. Ara ja sap que no. Ho té molt clar. I no deixa que ningú ocupi l'espai de Messi. Luis Enrique ho va saber ben aviat. Li va costar una crisi. Messi es va fer notar. També va marcar la línia a l'entrenador. Ara diuen que s'entenen i que saben quin paper té a l'equip cada un. Ho respecten.

La lesió de l'argentí deixa l'equip orfe d'un líder, però el brasiler Neymar està sabent fer la feina durant l'absència de Messi. És conscient del seu paper i del que li toca fer en un equip que té un líder reconegut i respectat. Tot just aterrar a Barcelona, ja va deixar clar que sabia i acceptava que Messi era el líder. Ara la lesió de Messi l'ha esperonat a fer un pas endavant. L'havia de fer. Aporta el seu coneixement futbolístic.

Neymar sap que l'equip ha de tenir un líder i s'ha proposat fer aquesta feina mentre no torni Messi. Conviu amb humilitat amb Messi. Ho ha fet sempre perquè sap qui mana al camp i ara ha agafat el protagonisme de l'equip de manera provisional. Reconeix la jerarquia a l'equip, però és conscient que ara es necessita un cop de mà amb fermesa. I s'ha manifestat en aquest sentit com qui no vol la cosa, acostant-se una mica al futbolista que va arribar del Brasil amb la pilota als peus i conscient que les seves característiques les ha de posar al servei de l'equip sempre, i més ara que el líder titular no hi és.

Neymar té fusta de líder. Ara té l'oportunitat de ser-ho, al Barça. I no hi vol renunciar. L'equip l'accepta. Té el consens i el vistiplau del tècnic per moure's en llibertat.. Li servirà per créixer posar el seu talent al servei de l'equip en un rol que fins ara no havia exercit. A Neymar se li permet fer de líder tot esperant el retorn de Messi.