El moment ideal per fer aquesta reflexió hauria estat a final de la temporada passada. Quan tot semblava volar pels aires i la continuïtat de Xavi Pascual al capdavant de l'equip de bàsquet s'intuïa més improbable que guanyar una lliga al Real Madrid. Però no hauria estat just. Ara, en canvi, és un bon moment per plantejar-se si el rumb de l'equip ha de ser aquest o si convé un guió nou. Si hem de seguir mirant a curt termini, amb pressa, sabent que tenim les de perdre amb els de blanc, o si hem de començar a construir, des de la paciència, per intentar fer un equip que domini el bàsquet europeu.

Guanyar el Madrid, ara mateix, només es pot fer d'una manera. Gastant molts quartos. Els que no tens. Portant els millors jugadors d'Europa i alguns de l'NBA. I això, el Barça, no sembla que pugui fer-ho. Pispar Spannoulis a l'Olympiacòs, treure Rice del Khimki o convèncer Pau Gasol de tornar ara mateix. Dura lex sed lex. Per tant, més valdria oblidar aquest camí. El Barça, en canvi, sembla entossudit a voler guanyar-los ara i aquí, i cada vegada s'hi estavella. Derrotes en el marcador i en l'autoestima. Frustració. És desesperant caure contínuament contra el Madrid, però és pitjor sentir que no estàs a prop de capgirar-ho.

Hi ha, però, una altra manera. Potser més feixuga, més pesada i amb més dolor, però a la llarga amb molta més recompensa. I aquesta és crear tu aquest equip. Ser pacient i treballar-te el talent. Entendre que, durant dos o tres anys, patiràs sempre que el Chacho agafi la pilota, Llull la rebi poc abans del final i Rudy decideixi que s'ha acabat el partit. Res de nou, al capdavall. Ser fins i tot comprensiu amb això (aquesta és la dificultat), confiant que, d'aquí a un temps, es giraran les tornes. Invertir en el futur. Amb temps i diners. Així, les derrotes serien una transició. Una part gairebé necessària del camí.

Aquest enfocament a l'hora de dibuixar el present i el futur és la clau de volta de tot plegat. L'element tòxic que perverteix la situació. El Barça segueix fotent-se cops de cap contra la paret mentre que el Madrid domina el present i pensa en el futur, amb Luka Doncic i Àlex Suárez. Això desespera l'aficionat i ho paga amb l'entrenador. I el que és pitjor, sembla que seguirem així un any més.