La cre­di­bi­li­tat es gua­nya a les urnes, però es con­so­lida o s'esfuma amb la clare­dat, la coherència i l'encert en la presa de deci­si­ons. Josep Maria Bar­to­meu va merèixer la con­fiança dels socis del Barça en les últi­mes elec­ci­ons, però s'hi va pre­sen­tar dient: “Si gua­nyem el dia 18, res­pon­drem a la UEFA per les este­la­des...” i després del dia 18 no va res­pon­dre; va pagar la multa sense recórrer i va assu­mir un pecat que no havia estat comès. Abans-d'ahir, Bar­to­meu va tra­mi­tar la seva pri­mera assem­blea de com­pro­mis­sa­ris amb un dis­curs encès defen­sant la lli­ber­tat d'expressió i anun­ci­ant bata­lla amb la UEFA. Ens ho hau­rem de creure, o no. La pan­carta a la gespa del Camp Nou abans del par­tit con­tra l'Eibar, donava suport al dis­curs del pre­si­dent, però recor­dava aque­lla que deia “la Masia no es toca” i aquell mis­satge ja des­cansa en pau des que alguns nens van ser expul­sats de la residència blau­grana perquè ningú va plan­tar cara a la des­pro­porció i al greuge humà cau­sat per una decisió de la FIFA. Bar­to­meu es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons anun­ci­ant un acord tan­cat de patro­cini amb Qatar i també va adqui­rir durant la cam­pa­nya el com­promís de tenir en compte alter­na­ti­ves al polèmic patro­ci­na­dor. A l'assem­blea, ni Qatar, ni cap altre. I també es va pre­sen­tar pre­su­mint d'eco­no­mia modèlica, líder i amb rècord d'ingres­sos i ara sabem que els tras­pas­sos d'Ale­xis i Deu­lo­feu –ingrés extra­or­di­nari– han tapat les vies d'aigua de l'acti­vi­tat ordinària; que el deute del club ha tor­nat a créixer a pesar del com­promís de reducció, i que l'any elec­to­ral ha pas­sat fac­tura, ja que les des­pe­ses han cres­cut bas­tant més (109 mili­ons) que els ingres­sos (78 mili­ons). Dis­cu­tir la legi­ti­mi­tat de Bar­to­meu per pre­si­dir el Barça en absència de Rosell va ser un exer­cici lúdic a més d'un error i les urnes ho van acla­rir. Però el que defi­nirà la cre­di­bi­li­tat del pre­si­dent i la seva pet­jada no seran els seus vots, sinó els seus fets. El tri­plet pun­tua, segur, però amb un horitzó de sis anys, el model espor­tiu i la Masia són els que faran qua­drar o no l'equació de l'èxit.