Ni Qatar, ni cap altre
La credibilitat es guanya a les urnes, però es consolida o s'esfuma amb la claredat, la coherència i l'encert en la presa de decisions. Josep Maria Bartomeu va merèixer la confiança dels socis del Barça en les últimes eleccions, però s'hi va presentar dient: “Si guanyem el dia 18, respondrem a la UEFA per les estelades...” i després del dia 18 no va respondre; va pagar la multa sense recórrer i va assumir un pecat que no havia estat comès. Abans-d'ahir, Bartomeu va tramitar la seva primera assemblea de compromissaris amb un discurs encès defensant la llibertat d'expressió i anunciant batalla amb la UEFA. Ens ho haurem de creure, o no. La pancarta a la gespa del Camp Nou abans del partit contra l'Eibar, donava suport al discurs del president, però recordava aquella que deia “la Masia no es toca” i aquell missatge ja descansa en pau des que alguns nens van ser expulsats de la residència blaugrana perquè ningú va plantar cara a la desproporció i al greuge humà causat per una decisió de la FIFA. Bartomeu es va presentar a les eleccions anunciant un acord tancat de patrocini amb Qatar i també va adquirir durant la campanya el compromís de tenir en compte alternatives al polèmic patrocinador. A l'assemblea, ni Qatar, ni cap altre. I també es va presentar presumint d'economia modèlica, líder i amb rècord d'ingressos i ara sabem que els traspassos d'Alexis i Deulofeu –ingrés extraordinari– han tapat les vies d'aigua de l'activitat ordinària; que el deute del club ha tornat a créixer a pesar del compromís de reducció, i que l'any electoral ha passat factura, ja que les despeses han crescut bastant més (109 milions) que els ingressos (78 milions). Discutir la legitimitat de Bartomeu per presidir el Barça en absència de Rosell va ser un exercici lúdic a més d'un error i les urnes ho van aclarir. Però el que definirà la credibilitat del president i la seva petjada no seran els seus vots, sinó els seus fets. El triplet puntua, segur, però amb un horitzó de sis anys, el model esportiu i la Masia són els que faran quadrar o no l'equació de l'èxit.