Tots sabem que el Barça desperta passions i, en alguns casos, obsessions. També sabem que sempre hi ha gent en contra encara que la situació del club sigui bona; ja sabeu, allò de l'entorn. També sabem que hi ha grups mediàtics i mitjans més a prop d'una posició que d'una altra, això ho hem pogut experimentar i evidenciar molt clarament en les últimes eleccions. Som conscients que els èxits barcelonistes irriten en diversos llocs i/o institucions no només esportives. No podem obviar el fet que un gran equip necessita molts diners i fa que de vegades s'arribi a acords, diguem-ne, controvertits, sigui amb televisions o patrocinadors de la samarreta. També sabem que cadascú veu les coses del color que més li convé, no només en el futbol, podríem parlar també de política. Tampoc ens podem fer els sorpresos quan ens diuen o algú insinua que hi ha molts interessos al voltant del futbol en general i del Barça concretament. En fi, les coses són com són i per molt que ho neguem sembla que no canvien. El Barça, per desgràcia, no n'és l'excepció!

Tot això del primer paràgraf ho he escrit perquè encara em sobta que hi hagi gent que se sorprengui quan alguna de les coses anomenades anteriorment es demostra en algun fet relacionat amb el Barça. Cosa que passa cada dia, només heu d'agafar qualsevol diari o escoltar qualsevol tertúlia futbolística. Això no és que sigui ni bo ni dolent, simplement és. Dit això, suposo que estarem d'acord que no ens hem de creuar de braços i acceptar les coses perquè són com són i punt. De fet, n'hi ha uns quants que es queixen constantment i ataquen els del bàndol contrari o insinuen que “l'enemic és a casa”. Ho he vist en tots els bàndols, però també s'ha de dir que no en tothom d'aquests suposats bàndols. Un clàssic. Però potser s'hauria de canviar la manera de fer i argumentar les coses perquè em sembla que estem vivint un déjà-vu constant, potser amb la diferència dels noms i l'època.

De fet, somiant una mica, us imagineu un Barça que tingués una estructura diferent, potser més semblant a una representació de tots els candidats en nombre i disposició d'acord a com han sortit escollits a les urnes? És a dir, amb l'oposició a dins, però amb uns estatuts i obligacions amb la garantia necessària per saber que tot el que es decidís seria el millor per al club. Una gent que sempre pogués demostrar el que diu i que ho fes amb cavallerositat i honorabilitat. De fet, m'agradaria qualsevol cosa que s'assemblés més a una democràcia que a una empresa. Si és veritat que tots els que es presenten a les eleccions volen el millor per al Barça, tenen els diners per avalar i els coneixements necessaris o equips adequats, per què no podem comptar amb ells? Per què no podem tenir representació del que hem votat?

Somiar és bo, però després tornem a la realitat i ens adonem que, potser les coses són com són perquè a alguns els interessa que siguin així i nosaltres no hi podem fer gaire. O no?