Tots sabem que el Barça des­perta pas­si­ons i, en alguns casos, obses­si­ons. També sabem que sem­pre hi ha gent en con­tra encara que la situ­ació del club sigui bona; ja sabeu, allò de l'entorn. També sabem que hi ha grups mediàtics i mit­jans més a prop d'una posició que d'una altra, això ho hem pogut expe­ri­men­tar i evi­den­ciar molt clara­ment en les últi­mes elec­ci­ons. Som cons­ci­ents que els èxits bar­ce­lo­nis­tes irri­ten en diver­sos llocs i/o ins­ti­tu­ci­ons no només espor­ti­ves. No podem obviar el fet que un gran equip neces­sita molts diners i fa que de vega­des s'arribi a acords, diguem-ne, con­tro­ver­tits, sigui amb tele­vi­si­ons o patro­ci­na­dors de la samar­reta. També sabem que cadascú veu les coses del color que més li convé, no només en el fut­bol, podríem par­lar també de política. Tam­poc ens podem fer els sor­pre­sos quan ens diuen o algú insi­nua que hi ha molts interes­sos al vol­tant del fut­bol en gene­ral i del Barça con­cre­ta­ment. En fi, les coses són com són i per molt que ho neguem sem­bla que no can­vien. El Barça, per desgràcia, no n'és l'excepció!

Tot això del pri­mer paràgraf ho he escrit perquè encara em sobta que hi hagi gent que se sor­pren­gui quan alguna de les coses ano­me­na­des ante­ri­or­ment es demos­tra en algun fet rela­ci­o­nat amb el Barça. Cosa que passa cada dia, només heu d'aga­far qual­se­vol diari o escol­tar qual­se­vol tertúlia fut­bolística. Això no és que sigui ni bo ni dolent, sim­ple­ment és. Dit això, suposo que esta­rem d'acord que no ens hem de cre­uar de braços i accep­tar les coses perquè són com són i punt. De fet, n'hi ha uns quants que es quei­xen cons­tant­ment i ata­quen els del bàndol con­trari o insi­nuen que “l'ene­mic és a casa”. Ho he vist en tots els bàndols, però també s'ha de dir que no en tot­hom d'aquests supo­sats bàndols. Un clàssic. Però pot­ser s'hau­ria de can­viar la manera de fer i argu­men­tar les coses perquè em sem­bla que estem vivint un déjà-vu cons­tant, pot­ser amb la diferència dels noms i l'època.

De fet, somi­ant una mica, us ima­gi­neu un Barça que tingués una estruc­tura dife­rent, pot­ser més sem­blant a una repre­sen­tació de tots els can­di­dats en nom­bre i dis­po­sició d'acord a com han sor­tit esco­llits a les urnes? És a dir, amb l'opo­sició a dins, però amb uns esta­tuts i obli­ga­ci­ons amb la garan­tia necessària per saber que tot el que es decidís seria el millor per al club. Una gent que sem­pre pogués demos­trar el que diu i que ho fes amb cava­lle­ro­si­tat i hono­ra­bi­li­tat. De fet, m'agra­da­ria qual­se­vol cosa que s'assemblés més a una democràcia que a una empresa. Si és veri­tat que tots els que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons volen el millor per al Barça, tenen els diners per ava­lar i els conei­xe­ments neces­sa­ris o equips ade­quats, per què no podem comp­tar amb ells? Per què no podem tenir repre­sen­tació del que hem votat?

Somiar és bo, però després tor­nem a la rea­li­tat i ens ado­nem que, pot­ser les coses són com són perquè a alguns els interessa que siguin així i nosal­tres no hi podem fer gaire. O no?