Diumenge passat, la glòria se l'emportava el tricampió Sébastien Ogier fins que la va vessar completament en l'últim tram del ral·li RACC Catalunya. A dos quilòmetres del final i quan no tenia cap necessitat d'arriscar –tenia la cursa guanyada i el títol era seu des de feia un parell de curses– va retallar massa en una esquerra i el rebot el va deixar tan a prop de les proteccions que no les va poder evitar i va arrencar la roda posterior esquerra. Els campions són humans i passar de tenir-ho tot a no tenir dret a res és qüestió de dècimes de segon. Salou va coronar per primera vegada en el mundial de ral·lis un noruec de 26 anys, Andreas Mikkelsen. Nòrdic, sí, però amb un creixement notable a l'asfalt que el situa en la rampa de llançament per pensar en objectius elevats. És el tercer nòrdic –rere Tommi Mäkkinen i Marko Martin– que guanya a Catalunya en l'etapa mundialista, i estem parlant d'una cursa majoritàriament sobre asfalt.

Hi ha un pilot que ha passat de ser un dels més buscats a convertir-se en un més, i sovint fins i tot ha estat menystingut. És Robert Kubica. El polonès, de 31 anys, era un campió en potència en la F-1 fins que l'any 2011 un accident, justament en un ral·li a Itàlia, li va costar la carrera (i gairebé la vida) quan una tanca de protecció va penetrar en l'habitacle del cotxe i li va enganxar de ple la part dreta de cos. Múltiples fractures, pèrdua de sang però, sobretot, l'amputació parcial de l'avantbraç dret.

I aquest és el problema de Kubica. N'hi ha prou de veure'l fer gestos tan simples com treure's els guants o el casc per adonar-se que, a dins del cotxe, Kubica ho fa gairebé tot amb la mà esquerra i que la dreta li serveix per acompanyar el volant, per accionar el fre de mà i poca cosa més. Quatre anys i diverses operacions després, no hi té força ni sensibilitat. Fins i tot li han hagut de canviar la palanca de canvis (en els WRC va rere el volant) del costat dret a l'esquerre).

Amb aquestes limitacions, Kubica es va permetre el luxe de guanyar un tram, fer diversos segons i liderar la cursa durant dos trams de l'etapa de terra. Però les limitacions acaben aflorant en un moment o altre i, a la velocitat que es corre, l'error comprensible en Ogier passa a ser completament lògic en el pilot polonès.

Kubica va ser campió del món de la categoria WRC2 el 2013. El seu talent –i uns mitjans econòmics molt consistents fruit dels suports mediàtics que tenia– li va permetre guanyar aquest títol i imposar-se en algun ral·li del campionat d'Europa, però en la categoria reina del mundial, amb Ogier, Latvala, Sordo, Meeke o Ostberg tot passa molt més de pressa i els equips oficials tenen la paella pel mànec. Ara, tip dels costos de disposar d'un WRC i veient que els punts no arriben, es planteja un retorn a la categoria WRC2 per al 2016. Un pas enrere? Tinc la impressió que cada vegada que prem el botó d'engegada a la sortida d'un ral·li consolida una història
heroica que, entre tots, estem començant a ignorar.