L'esport és una eina per a la transmissió de valors de ciutadania, d'esforç i sacrifici, de solidaritat, de superació individual i col·lectiva... Per això, més enllà dels beneficis físics i mentals que proporciona, és tan important que des de petits els infants complementin la seva formació acadèmica amb la pràctica de l'esport. I en l'esport professional, especialment quan ha esdevingut un espectacle de masses, les grans figures són el mirall en què s'enlluernen els més joves. Són, en certa mesura, el prototipus idealitzat en què molts se senten identificats i al qual voldrien assemblar-se. La responsabilitat dels esportistes d'elit famosos no és només amb el seu equip o la seva afició, sinó també amb els milers de fans que els segueixen i pels quals constitueixen un exemple. La seva actitud, al terreny de joc i a les pistes influirà, ho pretenguin o no, els seus seguidors. I és també cert que molts d'aquests ídols arriben al cim de la fama quan encara són molt joves i alguns sense el caràcter i la maduresa necessaris per afrontar els riscos i les responsabilitats de la fama. Queda palès, sovint, en les entrevistes, els comentaris, els tuits, la barreja d'inseguretat fatxenderia i humiliació de l'adversari amb què se celebren els èxits personals...

Són les dues cares indestriables de l'esport esdevingut espectacle. Per això són molt greus comportaments com el de Valentino Rossi a Malàisia quan es va desempallegar de Marc Márquez amb una puntada de peu que el va treure de la pista. I més quan el protagonista és el nou vegades campió del món, no precisament un jove inexpert amb trenta-sis anys. També són greus algunes entrades que es veuen contínuament als terrenys de joc. I, fora d'aquests, tampoc és gens edificant veure com algunes figures, amb ingressos d'escàndol en el món en què vivim, defrauden Hisenda o com les direccions d'algunes organitzacions mundials i estatals esportives estan minades per la corrupció. I ho són perquè s'han convertit en models que influeixen en milers de seguidors i, en aquestes ocasions, projecten uns valors negatius.

Però, tot plegat, no deixa de ser una conseqüència inevitable de la concepció de l'esport com un espectacle, ja no de masses, sinó global i globalitzat gràcies a les grans cadenes televisives. I seguir l'empremta marcada per la pressió mediàtica comporta anar sempre al límit o una mica més enllà. Ja no manen només els resultats, sinó també les audiències.

I, el misteri i l'encant a la vegada, és que, malgrat tot i amb els clars i obscurs posats de relleu, centenars de milions de persones arreu del món saben més d'aquest selecte grup d'esports, equips o esdeveniments esportius que de qualsevol altre tema internacional. Vet aquí una capacitat veritable de comunicació i d'interconnexió a escala mundial. Per això són importants els valors que es transmeten.