És del 1993 i saps que els temps per a la jovenalla al Palau bufen de tramuntana o entren de llevant. Però justament en el seu cas l'edat adopta la imparable forma del bumerang perquè massa sovint el seu llenguatge corporal és el d'aquell home que, saciat, ha trobat el seu lloc al món. I qui diu el seu lloc diu el seu espai, la seva escomesa, la seva geografia i les seves fronteres, totes prou insignificants com per passar desapercebudes, però igualment prou importants per aquell caràcter que creu no tenir suficients expectatives com per deixar enrere les que tenia quan no aixecava tres pams de terra i somiava pilotar per l'espai sideral.

Plantats al novembre, Àlex Abrines enfila el segon mes de competició de la seva quarta temporada al Barça. Quarta, com Tomic i només superat per Navarro. Entre l'estiu d'aquell 2012 i avui són quasi 200 partits, un munt d'oportunitats per jugar, per ensenyar la qualitat que l'ha fet jugador i naturalment també per evolucionar en el joc. Perquè en Abrines les presències en els partits no han estat només això, testimonials.

Agafem, per exemple, l'empremta estadística en l'ACB i veurem que dels 10,5 minuts (33 partits) del primer curs va passar als 17,8 (42) en el segon i als 17,7 (37) en el tercer, que és la temporada passada. Són més de 1.750 minuts per a un jugador d'entre 19 i 21 anys, un jove (i professional) que en la temporada inicial va acreditar 3,2 punts (52% de 2, 29% de 3, 68% en tirs lliures), 1 rebot, 0,2 assistències, 0,7 faltes rebudes i 1,9 de valoració en els 10,5 minuts, mentre que la passada, dos anys després, la va resoldre amb 8,3 punts (48%-44%-90%), 1,7 rebots, 1 assistència, 1,3 faltes rebudes i 7,5 de valoració en 17,7 minuts.

Es constata que hi ha un salt del primer al tercer any, però és mirar Abrines i caure en aquella sensació del temps que dóna voltes sobre un mateix punt inconcret. Mirar-lo i sentir aquest no avançar que et porta a gratar en les accions que Abrines fa per minut. I dels 0,31 punts del primer any veus que la temporada passada va pujar als 0,46, increment relacionat amb el percentatge de tres. I grates i separes els tirs de 2 intentats per minut (0,12 en el primer any i 0,11 en el tercer), els de 3 (0,17 i 0,23), els lliures (0,06 i 0,06), els rebots (0,094 i 0,096), les assistències (0,02 i 0,06) i les faltes rebudes (0,068 i 0,074) i hi veus diferències, mínimes, imperceptibles o com n'hi vulguis dir, però en tot cas no pas les diferències que esperes trobar en un professional amb 112 partits de lliga. “Treballaré amb intensitat per continuar creixent com a jugador”, deia el mes maig després de renovar fins al 2019. Intensament.

Es poden comptar amb els dits d'una mà els jugadors de 22 anys que quan en tenien 21 van signar una renovació d'aquest perfil amb el Barça –i no pas per fer piló en els entrenaments. Cinc temporades ben pagades –cap jugador de la plantilla té més anys garantits– i que, començaria a ser hora, ens haurien d'ensenyar un Abrines inconformista i protagonista, que va a buscar el joc i que no espera que li arribi, que vol enlairar-se. O això, o potser acabarem pensant que el club ha errat en les seves projeccions (que també podria ser, només faltaria) o que Xavi Pascual no li sap trobar aquella dimensió que, equivocats o no, un dia li vam veure (que també podria ser, naturalment).