Dime­cres el Camp Nou va donar una bufe­tada històrica a la UEFA, amb la mà ben oberta, d'aque­lles que fan soroll. El cas de les este­la­des és tan estúpid que ni l'arti­cle 16.2 ni totes les reu­ni­ons de la diplomàcia espa­nyola amb obser­va­dors ucraïnesos, gal·lesos i suecs ser­vi­ran per a res. El cas és tan fla­grant que més aviat o més tard aca­barà amb el canvi de la nor­ma­tiva UEFA i serà el final d'un abús ver­gonyós.

El Barça i els seus advo­cats, els d'ara i els ja aco­mi­a­dats com a coar­tada davant dels socis i l'opinió pública per les pri­me­res der­ro­tes, sacri­fi­cats, doncs, a pesar de seguir escru­po­lo­sa­ment l'estratègia mar­cada des del club que, és clar, s'ha vist que va ser errònia. Accep­tar la culpa de l'exhi­bició d'este­la­des per part de la gent blau­grana en la final de Berlín ha estat una gran cagada, amb perdó. Diplomàcia sí, és clar, però no com a pla únic. Tot el que ha vin­gut després és con­seqüència de no haver tocat d'entrada la tecla que tocava. La treva actual fa riure. El Barça segueix amenaçat i ha de seguir tre­ba­llant la via espor­tiva per can­viar la maleïda nor­ma­tiva. No hi ha més sor­tida que aquesta: can­viar la llei. Tant sí com no.

La UEFA, a més, haurà de fer front a la justícia ordinària, aquesta que tanta por li fa, que la té entre l'espasa i la paret i que li ser­veix per espan­tar els seus cli­ents amb ame­na­ces de mul­tes i exclu­si­ons. Democràcia pura. El col·lec­tiu d'advo­cats Drets (con­tra la cata­la­nofòbia) ja s'hi ha posat. Sergi Blàzquez i Ramon Estebe no tri­ga­ran a pre­sen­tar-se als jut­jats de Bar­ce­lona per ini­ciar el procés. Segons va anun­ciar el mateix pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, en l'assem­blea, el pre­si­dent de la Con­fe­de­ració de Penyes, Antoni Guil, també farà camí. I Mani­fest Blau­grana, grup de socis lide­rats per Marc Duch, també està estu­di­ant l'opció de la via suïssa. Esta­rem atents.

La nova amenaça per a la UEFA arriba ara des de la política. L'exvi­ce­pre­si­dent ins­ti­tu­ci­o­nal del Bar­ce­lona entre els anys 2005 i 2009, Joan Fran­quesa, ha visu­a­lit­zat la neces­si­tat que la Unió Euro­pea defensi la ciu­ta­da­nia d'una llei que vul­nera els drets més ele­men­tals, en aquest cas la lli­ber­tat d'expressió. Una llei pri­vada pretén pas­sar per sobre de les que donen sen­tit comú a la con­vivència al Vell Con­ti­nent. Mani­fest Blau­grana exe­cu­tarà el pla. D'entrada ja han sol·lici­tat a uns quants polítics la pre­sen­tació d'una petició al Par­la­ment Euro­peu perquè insti la UEFA a modi­fi­car el seu regla­ment. Josep Maria Ter­ri­ca­bras (ERC), Fran­cesc Gambús (UDC), Javi López (PSC), Ernest Mara­gall (NEC), Ramon Tre­mosa (CDC) i Ernest Urta­sun (ICV) són els nous repre­sen­tants dels socis del Barça i de tots els ciu­ta­dans que s'esti­men les lli­ber­tats. Avui és l'este­lada; demà vés a saber.

Tots els ciu­ta­dans i socis que vul­guin adhe­rir-se a la ini­ci­a­tiva ho poden fer a través del web www.​man​ifes​tbla​ugra​na.​cat/​estelades. Bar­to­meu i els direc­tius del Barça, també. Han estat con­vi­dats per carta i de manera indi­vi­dual, però de moment no hi ha notícies seves. N'hi haurà? Sí, no?