1S'ha parlat i es parla molt de mantenir l'essència, de la identitat de les persones, dels projectes, de les marques, de les entitats. Al capdavall, és l'essència i la identitat allò que ens singularitza i ens fa diferents. Allò que fa que siguem escollits i desitjats. Allò que ens dóna sentit. Allò que ens distingeix.

2 El Barça s'ha diferenciat per diversos factors, però segurament el que ha reunit més consens és el més que un club. Un club dels socis, amb vocació de lideratge i compromès amb el país i amb les llibertats. Un club de futbol i pluriesportiu, un club que hauria d'estar al costat dels que més ho necessiten, perquè guanyar títols sense compartir-ho, no té gaire sentit. Les victòries s'han de fer extensives, l'èxit s'ha de saber portar i fer-lo col·lectiu. Certament, el més que un club hauria de comportar també una manera de fer, associada a una governança honesta, inclusiva i transparent. El club no és només dels que el governen.

3 Els debats sempre arriben, els debats sempre tornen i s'encadenen i, llavors, sorgeixen les polèmiques apassionades sobre un acte que calia fer o no, sobre un patrocinador que és idoni o no, sobre això i sobre allò, mil i un detalls, alguns de realment transcendents. Aquestes discussions, al cap i a la fi, testimonien la importància i l'estima envers el Barça de molta gent. Ara, també és cert que tensen les coses, alimenten alguns fantasmes i neguitegen el poder, probablement, perquè els que manen solen tenir una posició reactiva, perquè en lloc de convertir en saludable el debat i la conversa, la varietat d'opinions s'entén com
un sinònim de perill, de dissidència, de contrapoder.

4Per seguir sent un club capdavanter, cal repensar-ho tot. No es tracta de preservar el model a cegues ni de canviar-lo de dalt a baix, ni de bon tros cal aferrar-se a algunes coses com si fossin sagrades i intocables ni trinxar-ho tot, però probablement sí que cal repensar els elements més determinants (el model esportiu propi, com fer créixer els ingressos i com tenir un model social basat en l'empoderament dels socis). I fer-ho amb innovació oberta, fruit de processos populars i participatius, en què tothom tingui l'oportunitat, si ho vol, de dir-hi la seva.

5 Cal obrir les finestres. De bat a bat. I que corri l'aire. Cal trobar camins d'oportunitats per avançar-se a la competència, per fer-ho millor, cal ser crítics d'esperit per seguir sent excel·lents. Hi ha mecanismes per fer-ho possible (el vot electrònic, reformar l'assemblea, per exemple), només fa falta convicció. Senzillament, es tracta d'afrontar els debats com una cosa natural i no com un problema. La intel·ligència col·lectiva es fonamenta a obrir processos i a incloure. Això faria, de ben segur, enriquir el Barça i fer-lo més fort. L'essència, la nova essència, potser és precisament reforçar el més que un club, incidir en allò que ens fa originals i singulars. El millor moment per fer-ho és quan el vent acompanya.