El (nostre) rei, el marquès i el portuguès...
En partits grans, a Messi, se'l necessita sempre. Sense Leo no hi hauria hagut ni els dos triplets, ni el millor equip de tots els temps. Això és claríssim. Messi ens ha canviat la història. De vegades, penso que amb ell el destí ha volgut reparar-nos el greuge pel robatori de Di Stéfano.
Tenim possibilitats clares de guanyar al Bernabéu sense Messi, però amb el (nostre) rei, per poc que féssim les coses bé, els podríem destrossar i deixar-los estesos a la lona amb Benítez fent el compte enrere. Quin plaer! Dita la qual cosa, però, no em sembla cap bona idea arriscar amb la seva alineació. L'última paraula la tindrà ell, això és l'única cosa segura avui (cal veure –i ho dic per experiència– quines sensacions tindrà quan forci en els entrenaments d'aquesta setmana). Leo és un futbolista madur i partim de la premissa que, finalment, segur que prevaldran els criteris mèdics.
En definitiva, tampoc cal amoïnar-s'hi gaire: si rep l'alta mèdica i pot jugar (d'inici o en la segona part), collonut, i, si no, tampoc no passa res. A Leo el necessitem al cent per cent per guanyar el mundial de clubs al Japó (que no serà fàcil) i, sobretot, el seu concurs és imprescindible per encarar el segon tram de la temporada. El decisiu. Per tant, al Bernabéu: cap risc.
Els fets el delaten
Francament, em preocupa molt més com i quan tornaran els titulars que són a les Amèriques (a Masche ja el tenim contracturat i a Neymar, fatigat...) i els que són amb la roja.
Resulta que Isco (del Madrid) té unes molèsties i se'n torna cap a caseta, mentre que Busquets, que està a punt de petar i que no havia d'haver estat convocat mai de la vida (igual que Iniesta, que sortia d'una lesió), demana el canvi per una sobrecàrrega als isquios en el partidet contra Anglaterra i demà serà a Bèlgica. M'és igual que acabi no jugant, ja hauria de ser a casa!
“Mulier Caesaris no fit suspecta etiam suspicione vacare debet”, ens explica Plutarc, en l'obra Vides paral·leles, que Juli Cèsar va dir a la seva esposa Pompeia, de l'honestedat de la qual no dubtava, però a qui exigia que també cuidés les formes. Vicente del Bosque és un tipus dialogant, que quan li pregunten sobre el procés català respon amb respecte i no deixa anar cap poca-soltada com s'estila entre la fauna que l'envolta. És un cas, el seu, (tristament) infreqüent que cal valorar i reconèixer. Però com a seleccionador espanyol, les seves decisions ens han perjudicat històricament i ens perjudiquen. Ara, a les portes d'un clàssic, amb tot el que hi ha en joc, el càrrec l'obliga a ser extremadament curós. I no ho és. El greuge és evident i els fets el delaten de manera flagrant. Senzillament, és indignant.
Cristiano, el reincident
Com també és indignant en grau notable que Cristiano Ronaldo hagi quedat impune de les seves malifetes. Acumula dues agressions recents: a David Simón de Las Palmas (31-10-15) i a Krychowiak del Sevilla (8-11-15). A més, és reincident. Quin escàndol! Com que ja hi estem acostumats, oi?, ni ens exclamem. Pregunta (retòrica): la inacció en aquest cas del tenebrós comitè de competició, quin sentiment provoca al senyor Miguel Cardenal, president del CSD, que sobre les estelades exhibides el dia del BATE va declarar: “A mi m'omple de vergonya com a espanyol.”?
Serà dissabte, a un quart de set del vespre, una bona hora per passar comptes i posar-los al seu lloc.
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024