Qualsevol dubte que hi havia sobre el rendiment del Barça al Bernabéu sense Messi de titular va quedar esvaït en els primers minuts. Estratègicament, la situació de Sergi Roberto al mig del camp va generar una superioritat que el Madrid, amb una alineació més pensada per agradar l'entorn que per plantar cara al líder, no va poder contrarestar. El Barça no només va fer el millor partit de la temporada sinó que va donar un cop de puny sobre la taula que situa el Madrid en una situació crítica. Ho va fer, a més, reservant Messi i exhibint les seves altres dues joies de la corona, Neymar i Suárez, dos jugadors que ni el totpoderós Florentino Pérez va ser capaç de prendre a l'etern rival.

Per al Barça, tot i la lesió de Mascherano, el triomf té un valor incalculable. Amb una plantilla de moment curta, fins que no puguin debutar Turan i Vidal, Luis Enrique té un marge de punts que li permetrà gestionar els seus jugadors sense una pressió excessiva. S'ha de tenir en compte, a més, que l'equip jugarà també el mundial de clubs.

Més enllà de la lectura a curt termini, la golejada és un símbol més de la superioritat del Barça sobre el Madrid en la darrera dècada, des que Ronaldinho va fer emmudir el Bernabéu en aquell històric 0-3. El famós i insistent discurs del canvi de cicle ja no s'atreveixen a fer-lo ni tan sols els mitjans més afins al club blanc.