La selecció belga de futbol és actualment la número 1 del rànquing mundial de la FIFA. Són coneguts com els diables vermells gràcies a una generació talentosa formada per noms com Hazard, De Bruyne i Courtois. Aquest cap de setmana, però, els diables vermells de Bèlgica són uns altres. Molt menys coneguts. Números 16, 84 i 108 del rànquing mundial: David Goffin, Steve Darcis i Rubens Bemelmans. Són els protagonistes de la final de la copa Davis de tennis que Bèlgica jugarà contra la Gran Bretanya del número 2 mundial, Andy Murray. El tennis belga va tenir la seva època daurada a principi del segle XXI. El 8 de juny del 2003, Justine Henin i Kim Clijsters van jugar la final de Roland Garros en la pàgina més brillant de la història del tennis d'aquest país de poc més d'11 milions d'habitants. Dos anys abans, Bèlgica havia guanyat contra Rússia la final de la copa Federació de tennis femení. Henin i Clijsters van guanyar Grand Slams (set i quatre, respectivament) i totes dues van arribar a ser números 1 mundial. Però l'actual equip de copa Davis de Bèlgica està format per jugadors amb poc pes en el circuit ATP. El seu capità és Johan van Herck, un extennista que mai va guanyar cap títol ATP, però que en els seus nou partits com a jugador en la Davis va tombar homes de la talla del rus Ievgeni Kafelnikov (1995), el suís Thomas Enqvist (1996) i el francès Cédric Pioline (1997). L'esperit combatiu de l'equip belga ha estat el seu punt fort. Ha tingut sort. En el camí cap a la final ha jugat els tres enfrontaments com a local. I contra equips debilitats per les baixes com Suïssa (3-2, sense Federer i Wawrinka), el Canadà (5-0, sense Raonic) i l'Argentina en les semifinals (3-2 sense Del Potro). Però ningú els pot treure el mèrit d'haver-s'ho guanyat a la pista. L'última vegada que Bèlgica va jugar una final de la Davis va ser fa onze anys. El 1904 i va perdre contra la Gran Bretanya 5- 0. És el torn dels altres diables rojos.