Una de les millors notícies que es poden extreure del partit que l'Espanyol va jugar la jornada passada amb el Màlaga, a banda òbviament dels tres punts, és l'excel·lent feina del porter Pau. Les seves intervencions van ser decisives perquè no canviés el curs d'un partit molt ben encarrilat. I les seves aturades de mèrit no només van contribuir a la victòria final sinó que, a més, van ajudar a mantenir la porteria a zero, fet que no passava des de feia gairebé dos mesos. Un partit així li deu haver anat molt bé a Pau però també a l'equip, que en aquest començament de lliga s'ha mostrat molt irregular i amb massa dubtes, especialment en defensa. I és que ja se sap que normalment en aquest món tan enrevessat del futbol, on tothom hi entén, fins i tot molt més que els mateixos professionals, quan un equip encaixa molts gols la majoria de crítiques les acaba rebent el porter, oblidant que parlem d'un esport col·lectiu.

Pau ha estat durant força setmanes l'ase dels cops, si se'm permet l'expressió, sovint sense analitzar amb deteniment si en els gols que ha rebut ha tingut o no una responsabilitat directa. Sense valorar si les errades defensives de l'equip han pesat més que el que ell podia fer en cada una d'aquestes accions. S'ha exercit una pressió desmesurada sobre un jugador de només 20 anys i que aquesta temporada assumeix el repte de ser el primer porter de l'Espanyol i de substituir un dels jugadors amb més carisma al club durant aquestes darreres temporades.

I és que en el futbol no hi ha memòria, i si a l'estiu quan Kiko Casilla va ser traspassat al Madrid la majoria dels aficionats consideraven que la posició quedava ben coberta amb Pau, al cap d'unes setmanes alguns ja el situaven al centre de les crítiques. Només cal fer memòria i recordar que el futbol és ple de jugadors que han tingut un inici complicat i que si no hagués estat per la confiança dels que els envolten no haurien arribat on són. Un porter jove i amb un gran futur, com és el cas, necessita més confiança i que es valori la seva feina amb una perspectiva no tan a curt termini. Unes premisses que, per sort, crec que el seu entrenador té ben clares.