Els habitants d'Hamburg van dir no diumenge a la possibilitat que la ciutat presentés la seva candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d'estiu de l'any 2024. El referèndum que es va fer va donar un 51,5% dels vots en contra de presentar la candidatura, el mateix resultat que va sortir l'any 2013 en una altra ciutat Alemanya, Munic, quan es va consultar als ciutadans si volien lluitar pels Jocs d'hivern del 2022. Que dues ciutats alemanyes hagin donat l'esquena als Jocs Olímpics –i no són les primeres de la vella Europa que ho fan–, demostra que els Jocs ja no són aquell esdeveniment que totes les grans ciutats volien. La crisi econòmica i social que pateix el món fa que les despeses olímpiques no estiguin entre les prioritats de les ciutats. I si en algun cas ho han estat entre les de les autoritats, el poder de decisió dels ciutadans, per la via plebiscitària, els ha desautoritzat. A Hamburg i a Munic, però també a Oslo, Viena, Cracòvia i Saint-Moritz, tot en consultes efectuades del 2013 ençà. Tot i la renúncia d'Hamburg, encara hi ha quatre ciutats en la cursa pels Jocs del 2024, que s'atorgaran la primavera del 2017. Queda molt temps, i ni el mateix president del COI, l'alemany Thomas Bach, pot posar la mà al foc que totes arribin al dia D. I això que el COI ha posat una mica de seny en els últims anys i ha fet unes normes molt més accessibles econòmicament.