Veient-los jugar s'aprecia que s'ho passen bé. Molt bé. I guanyen. I això encara els agrada més. I fan guanyar l'equip. I l'equip ho reconeix. Com ells reconeixen la feina dels altres. És clar que la feina d'un fa millor l'altre. Ho saben i deixen de banda personalismes que alterarien un ambient que des de fora es valora i que des de dins els fa avançar com a col·lectiu. I contribueixen a l'espectacle.

No acostuma a ser habitual que futbolistes considerats estrelles assumeixin en un mateix equip el seu paper respectant els espais dels altres. Se sap que estan envoltats d'interessos comercials i econòmics com ningú. Que els seus èxits engreixen els seus comptes corrents i que a més són referència a qualsevol indret del món. I no es tanquen només en ells. Messi, Neymar i Suárez saben que l'ordre no altera el producte final en un equip com el del Barça actual, però Neymar i Suárez accepten amb modèstia i són conscients que Messi té el lideratge i el reconeixement absolut. Ells conscientment li fan l'acompanyament. Un acompanyament solidari. Saben el paper que els toca jugar. Fa goig veure que es busquen al terreny de joc i que són generosos. Tots tres. I amb la resta. Saben la feina que han de fer i no desestimen qualsevol esforç que reclami el joc i el partit en algun moment. Tothom és conscient de qui mana. Ningú no altera ni vol alterar la jerarquia de l'equip. Tots tres tenen la responsabilitat del gol i davant l'absència d'alguns d'ells, els altres saben què han de fer i com fer-ho. Se sap que els egos dels futbolistes és el que genera sovint més maldecaps als entrenadors, que han d'administrar-los i trobar l'equilibri en un col·lectiu que està exposat a l'opinió pública i al lluïment personal malgrat que es tracti d'un esport d'equip. I probablement, és un dels aspectes que Luis Enrique treballa de portes endins. Ara mateix és actualitat el reconeixement individual que suposa la Pilota d'Or, acceptada per tothom com la gran distinció que pot rebre un futbolista. Messi i Neymar ja han reclamat que els falta Suárez en la llista de finalistes del trofeu. No podia ser de cap altra manera.

Avui dia, malgrat els cants de sirena que s'escolten i es fan córrer arreu, segur que no estan en el mercat. Cap dels tres. Es digui el que es digui, ni ells ni el club volen sentir a parlar de desfer la relació futbolística dels tres jugadors. S'ho passen bé. I això també es valora. Segur que no és barat mantenir-los en una mateixa plantilla, però veient el que han fet i el que encara poden fer són segurament la millor garantia d'èxit. El paper que cada un pren a l'equip.

Si mirem els números de tots tres, que ningú no dubti que Messi escurçarà ben aviat la diferència de gols que ara el manté lluny dels dos col·legues de la davantera del Barça. Ell ho intentarà i els altres dos li posaran fàcil. Que ningú no ho dubti.