L'alemany Thomas Bach va arribar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional amb la voluntat de fer més assequibles i accessibles el disseny i l'organització dels Jocs Olímpics moderns. Els Jocs s'estaven convertint en una víctima del seu propi gegantisme i les últimes eleccions de ciutats assenyalaven en la mateixa direcció: països asiàtics amb economies consolidades o grans potències com Rússia i la Xina. El mateix Bach ha volgut canviar aquesta tendència, però s'ha trobat amb un problema afegit al de la crisi econòmica: la credibilitat. Els grans esdeveniments esportius han perdut la facultat de resultar creïbles. Els escàndols de la FIFA i la Federació Internacional d'Atletisme han estès com una taca d'oli l'ombra de la corrupció quan hi ha poder i grans quantitats de diners en l'organització de Jocs o mundials. I Bach va aconsellar que les ciutats que volguessin ser seus de cites olímpiques passessin pel sedàs previ del referèndum popular. Una mesura per recuperar la quota de credibilitat que no ha superat la prova. El mateix Bach ha rebut un parell de revessos dolorosos, provinents del seu país. Munic va caure de la cursa olímpica pels Jocs d'hivern del 2022 després que un 53% de la població s'hi mostrés en contra. I diumenge un 52% dels ciutadans d'Hamburg van refusar també la candidatura olímpica d'aquesta ciutat per als Jocs d'estiu del 2024. Dues decepcions per a Bach, de compatriotes seus. En la cursa per als Jocs del 2024 només queden quatre ciutats. Roma i Budapest ja han anunciat que no faran cap referèndum (el perdrien). París continua en la cursa i, ara mateix, és més una qüestió d'orgull nacional després dels atemptats a la capital parisenca que de creença en el projecte per part del poble. I Los Angeles va agafar el relleu després de la renúncia de Boston per falta de suport popular. Que sembla veritat o cert, fàcil de creure. Això és la credibilitat. I això és el que ara mateix no té el COI.