L'afició culer està que no s'ho creu i, com sempre, amb la por que les coses puguin canviar. Els darrers partits l'equip de futbol ha assolit un nivell d'excel·lència difícil de superar. Són la possessió i els tocs de pilota –curts i precisos– (el famós tiqui-taca), les passades de mèrit, la recerca constant d'espais, les diagonals en profunditat, la recuperada fermesa defensiva, la pressió, la capacitat golejadora dels davanters, etc. El Barça, des de l'època de Johan Cruyff com a entrenador (1988-1996), ha consolidat un model de joc que és fidel i alhora evolució del futbol total practicat per la selecció holandesa (la taronja mecànica) en els anys setanta. El primer entrenador del FC Barcelona que va introduir les nocions bàsiques del futbol total va ser Rinus Michels (1971-1975 –Cruyff havia estat fixat com a jugador el 1973 i aquella mateixa temporada es va guanyar la lliga i es va aconseguir l'històric 0-5 al Santiago Bernabéu– i 1976-1978), però el nou estil de joc va esclatar amb Cruyff d'entrenador (1988-1996), que va guanyar quatre lligues consecutives (1990-1994) i va aconseguir a Wembley la primera copa d'Europa, el 1992.
Recordem aquell equip ple de bascos com el dream team (Zubizarreta, Goikoetxea, Bakero, Begiristain, Salinas, Alexanco, Laudrup, Koeman, Stòitxkov, Romário, Eusebio, Nadal, Guardiola, Amor...).

L'estil va anar evolucionant i es va consolidar amb Louis van Gaal (1997-2000) i, sobretot, amb Frank Rijkaard (2003-2008), Josep Guardiola (2008-2012), Tito Vilanova (2012-2013) i Luis Enrique (2014-) fins a esdevenir un model de joc que és l'enveja de tothom i que ha consolidat el que podríem denominar model Barça. En aquesta evolució ha tingut un paper determinant la confiança en els entrenadors i en els jugadors formats a la Masia. Així, des de l'època de Rijkaard només han passat pel club cinc entrenadors –Tito Vilanova i Jordi Roura formaren tàndem a causa de la fatal malaltia del primer–, mentre que pel Real Madrid n'han passat una dotzena, i a la plantilla actual figuren onze jugadors (Piqué, Busquets, Iniesta, Messi, Rafinha, Bartra, Munir, Alba, Sandro, Roberto i Masip) formats a les categories inferiors. Aquests dotze anys s'han aconseguit set lligues, tres copes del Rei, sis supercopes d'Espanya, quatre copes d'Europa, tres supercopes d'Europa i dues copes del món de clubs. Un balanç per deixar enrere qualsevol pessimisme i que, aquest segle, cap altre club europeu pot igualar.

Certament, no sempre es pot guanyar. Hi ha partits que surten millor i d'altres pitjor, hi ha dies en què els jugadors estan més encertats i d'altres en què ho estan menys, però, en tot cas, cal tenir tota la confiança en un model més que contrastat i que sens dubte ja ha passat a formar part de la tradició del Barça. Cal, doncs, donar tot el crèdit del món a un equip que fins ara no ha donat motius per desconfiar-ne.