Hi ha molts fils per estirar en l'afer de la desqualificació del Madrid de la copa per l'alineació indeguda de Txérixev a Cadis. Tots ens hem atrevit a riure del ridícul de Florentino Pérez, de la incompetència d'un club amb una estructura immensa i decadent, de la llufa que porta penjada Benítez a l'esquena, del posat de Forrest Gump del delegat Chendo o de per quin coi de serveis cobra l'exàrbitre Megía Dávila si no és capaç de tenir sota control aquestes qüestions. Segur que hi ha una part de responsabilitat en tots. Un error d'aquest calibre no es pot imputar només a una persona. Però, cegats perquè l'enemic a batre és el Madrid, ens hem oblidat de la responsabilitat del jugador.

No hem fet una excepció, amb el rus Txérixev. En general, hem arribat a un punt en què s'accepta que el jugador professional –i de l'amateur, ni en parlem– és una espècie d'analfabet funcional de qui només podem esperar que sigui competent quan trepitja el verd i que quan l'abandona es limiti a trucar a l'assistència quan se li fon una bombeta i que no estavelli gaires cotxes de sis xifres de preu.

És una caricatura extrema, d'acord. Però com a norma general som molt poc exigents amb la professionalitat del jugador. Molt menys que amb qualsevol altre professional de l'esport. Un professional no ho és si no domina tots els aspectes relacionats amb el seu món. Un atleta, un nedador, un ciclista, un pilot ha de conèixer el reglament amb un nivell de detall extraordinari. En el cas dels pilots, s'hi juguen el resultat. En canvi, ens sembla admissible que un jugador professional no recordi si està sancionat o no d'una temporada a una altra. Ni que jugués vint competicions diferents.

El cas de Txérixev ha destapat una sèrie de desatencions en cadena. Un error s'explica sempre per la condició humana. Que cap dels filtres del mastodòntic club blanc no tingués detectada la sanció denota un problema estructural. Però que el jugador sortís al terreny de joc tan content ens ha de fer qüestionar si no estem idolatrant massa uns mediocres amb les butxaques plenes i un grau d'irresponsabilitat que ens posaria els pèls de punta si fossin els nostres fills i que no consentiríem a cap company de feina.

Al Madrid, l'exclusió de la copa li costarà diners, segur. Potser alguna cosa més. És possible que les responsabilitats s'acabin diluint de tal manera que ningú no les assumeixi, que no passi res. És segur que, si acaba sent així, al club del megalòman president Pérez la vergonya també serà mega. De fet, la intervenció presidencial defensant el que no té defensa ja va semblar fora de lloc per a gran part del madridisme. Florentino Pérez comença a recordar el Núñez dels últims anys, que es tancava al seu despatx i només deixava entrar els que sabia que no li deien la veritat, sinó el que ell volia sentir. Sense veritat no hi ha exigència. Sense exigència no hi ha responsabilitat. En el cas Txérixev sembla que ningú n'hagi tingut. El jugador, tampoc.