És la conversa que Luis Enrique tenia pendent amb els seguidors del Barça. I probablement amb ell mateix. Fins ara s'havia mostrat reservat. Molt reservat per no dir desagradable i desganat en algunes ocasions. Sense voler donar gaires explicacions. A les sales de premsa apareix sovint a la defensiva. Els entrevistadors, els conversadors de Luis Enrique diumenge passat en l'aparició televisiva tenen mèrit. Ell, també. Era una conversa. No va ser mai una entrevista perquè no van voler. Ningú. Ni els periodistes de Barça TV ni el tècnic del Barça. Amb bona predisposició. Amb tota la predisposició que fins ara no havia mostrat mai en el seu retorn al Barça, Luis Enrique es va mostrar, a la televisió del club, obert, generós, amb explicacions que mai no ha donat, parlant de tot amb franquesa, relaxat i amb un bon exercici per conèixer millor algú que fins ara no s'havia volgut mostrar tal com és. La conversa es feia escoltar. Es feia escoltar dibuixant i reafirmant-se en la filosofia del club, amb la seva feina diària, defensant els valors de l'entitat esportiva, descrivint els seus jugadors, elogiant la formació que es fa al Barça amb els equips inferiors i lamentant que el filial sigui a segona B. Amb un equip en una categoria superior podria tenir més jugadors a l'abast del primer equip. Demana que els joves de la casa coneguin l'estil del club, que es treballi amb ells i que per damunt de tot els pares tinguin molt clar que tenen fills, no futbolistes. El tècnic del primer equip reclama una bona formació dels joves, que sobretot siguin feliços, que valorin el que es un esport col·lectiu i que s'ho passin bé. Que gratificant escoltar això de l'entrenador de l'equip de futbol professional més important del planeta!

Va donar detalls d'una feina que generalment està blindada als mitjans de comunicació. I que ell protegeix. Luis Enrique no va tenir cap inconvenient. Es va voler mostrar tal com és si no es posa la màscara que el fa aparèixer davant dels mitjans de comunicació amb cara de pocs amics. Va ser natural per explicar una feina que l'omple. Que l'ocupa tot el dia. I una mica més. Davant les càmeres, va defensar la feina de Guardiola a la banqueta del Barça al seu moment, l'exigència que reclama per a tots els que l'envolten, Va explicar com s'organitza la feina i com vol que el seu equip evolucioni el sistema blaugrana, marca de la casa. Ell no hi vol renunciar. Ben al contrari. Amb un posat murri, es va mostrar orgullós de tenir menys greix corporal que algun dels seus jugadors. Luis Enrique va parlar de tot. Va reconèixer que les crítiques l'afecten, com a tothom, i que tenir el privilegi d'entrenar el Barça l'obliga a ell i a tot l'equip tècnic a no aturar-se mai. Per res. Cal innovar. Sempre. Va parlar de tot el que va voler i li van plantejar. De tot. De qüestions personals i familiars. De present i de futur. La conversa no va ser un tràmit. Ningú no va voler que ho fos. Al tècnic del Barça li venia de gust comunicar tot allò que tenia al pap. De les dinàmiques del vestidor blaugrana a les seves preferències musicals o a qualsevol estímul que l'ompli i que li permeti desconnectar del futbol. I parla de futbol, si vol. És capaç de fer-ho. Demostrat.