El mundial de clubs, igual que les supercopes d'Europa i Espanya, no està fet per als equips grans. És un gra al cul. Interfereixen negativament en el calendari, farcit, atapeït i engreixat de manera impresentable. Quan els jugadors tot just han acabat les vacances, i això si no els han reclamat les seleccions, immediatament han d'enfilar el guió comercial dels seus clubs fent voltes al món només per inflar la necessitada caixa i acontentar seguidors repartits pel planeta. Ja sense ni un dia per descansar, una supercopa vés a saber on, i tot just aterrar, una de local a doble partit, i en el cas d'aquest any, contra un rival al qual li anava la vida.

L'any que la LFP s'ha tret de la màniga emular la Premier sense donar quasi descans nadalenc als jugadors, un mundial de clubs a l'altra punta de món en què s'han de jugar sempre dos partits (semifinal i final, o consolació) contra equips que viuen la festa com si no existís l'endemà.

L'actitud del Barça, malgrat això, ha estat, simplement, descomunal. Aquests tres títols són un destorb per la manera com estan muntats, perquè molesten més que entusiasmen. La pèrdua dels tres no m'hauria fet variar ni una sola de les lloances que he dedicat a l'equip català. La feina va ser el triplet. El calendari no ha ajudat gens per fer un sextet com el 2009 i, per tant, un repòquer és més que reeixit.

No està ben parit, aquest calendari. Sí, els més grans es veuen abocats a anar sempre més enllà respecte de la resta, però si els organitzadors volen que els més grans hi siguin, hi hauran de posar una mica de la seva part. Les lligues de vint equips haurien de començar a desaparèixer, i no per alliberar dates per a la UEFA i la FIFA, sinó per no cremar els jugadors i, important, els seguidors. Cada cop més, malgrat els esforços de molts col·legues d'estar cada dia embadalits per la quantitat de partits que hi ha tothora, la veritat és que és un fet que hi ha saturació de futbol.

Si la UEFA vol una supercopa, hauria d'encabir-la en una data en què els aspirants poguessin preparar el partit, i no per arribar amb el mínim exigit. Si la federació espanyola vol el mateix, hauria de fer com la UEFA, que fos a un sol partit. I si la FIFA vol seguir amb aquest circ del mundial de clubs, hauria de facilitar que els grans equips hi arribessin amb una setmana de marge. És a dir, tot depèn de reduir el nombre d'equips en la lliga.

Així que ningú s'estranyi si novament Luis Enrique, com fa ver molt bé a l'estiu, malgrat que no esperava que l'Athletic li passés la mà per la cara, s'esforça poc en la supercopa espanyola. Massa i tot que va fer, perquè un altre cop hauria d'alinear el major nombre de jugadors del filial, igual que en la supercopa d'Europa i en el mundial de clubs.

El mundial que acaba de guanyar el Barça no és un gran trofeu. Ho deu ser per als equips sud-americans, que es pensen que estan jugant no sé què. Està bé guanyar-lo, però si es perd, no és cap tragèdia. El que importa és la lliga, la copa i la Champions. Aquests són els grans objectius dels grans equips. I el Barça, aquest any, ho ha tornat a fer. Per això, igual que el 2009, aquest 2015 ha estat descomunal.