La fórmula del 5,5
Trobar la fórmula de l'èxit sempre és el més complicat. I el Barça la té. Tothom la lloa i l'admira, però ningú s'atreveix ni és capaç a copiar-la. El Barça no només en té la patent, sinó també l'exclusivitat. La fórmula sobreviu a presidents, directors esportius, entrenadors i als mateixos jugadors. A imputacions, guerres d'ismes i atacs externs. La va inventar Cruyff i s'ha reinventat amb versions millorades de Guardiola i Luis Enrique. L'element diferencial i el que la fa única són els jugadors, que l'han mamat des de petits. Des de la Masia i fins al Camp Nou. Si fem una mitjana de les cinc lligues de campions i dels tres mundials de clubs blaugrana hi ha hagut 5,5 jugadors del planter en els onze inicials d'aquestes vuit finals (la meitat de l'equip). I la mitjana ha estat creixent. Només dos a Wembley 1992 i tres a París 2006. Set a Roma 2009 i Wembley 2011 i el màxim són els nou en el mundial de clubs del 2011. La fórmula ha sobreviscut a l'absència de Valdés, Puyol i Xavi perquè està per sobre de jugadors individuals. I ara s'ha adaptat amb l'arribada de cracs mundials meravellats per haver-la patit en primera persona (Neymar en el mundial del 2011). L'última actualització de la fórmula està marcada pel fitxatge de grans futbolistes de talla mundial i no tant per la fabricació des del planter dels elements que la fan única i inimitable. A Berlín 2015 i en l'última final del mundial de clubs, hi havia cinc jugadors del planter en l'onze titular. El perill és saber què passarà amb la fórmula sense Messi, Iniesta i Piqué. La dècada prodigiosa (26 títols en deu anys) té encara recorregut, però algú ha de pensar com donar continuïtat a la fórmula. S'ha de saber interpretar-la i mantenir-ne l'essència. I això no és a l'abast de tothom. Només dels escollits. La fàbrica per generar escollits ara no rutlla i l'aplicació de la fórmula perilla. És el gran patrimoni que identifica el Barça de les cinc copes, el del sis títols, el de la doble R (Rijkaard i Ronaldinho) i el de Cruyff.