Les festes nadalenques són temps de torrons, són moments en què les dietes queden en un segon pla per gaudir d'àpats i bacanals de menjar i beure. Jo sóc el primer que he decidit visitar la dietista un cop acabades les festes (no pas abans, com m'havia recomanat) i amagar la bàscula fins quan pugui. Potser m'he passat, però sóc un enamorat del Nadal. Fa un temps, el Daily Mail publicava un reportatge escrit i fotogràfic de la culturista de 20 anys Maggie Russell, una jove australiana que ha aconseguit un canvi físic espectacular a còpia de sacrificar-se quatre hores diàries al gimnàs (set dies a la setmana) i ingerir només 1.100 calories. L'atleta explica que s'entrena “sis dies a la setmana amb pesos i set dies fent cardio”, sobretot quan s'acosten els moments àlgids de les competicions. El culte al cos s'ha convertit en una obsessió per a aquesta amant del fitnes, que a la vegada ha vist com el seu compte d'Instagram esdevé un espai d'emmirallament per a molts altres que volen arribar a tenir un cos tan perfecte com el seu. L'obsessió pel culte al cos, tornat en forma de vigorèxia en determinats casos, és una de les característiques més evidents d'una societat líquida obsessionada per l'aparença, que per a molta gent només té sentit si pot esdevenir singular davant dels altres. Poca anàlisi introspectiva, poca reflexió crítica, massa exposició mediàtica a través de les xarxes socials amb la voluntat de ser algú, de no ser anònim: els esportistes de més èxit han fet d'Instagram, Twitter o Facebook una àgora on il·lusionen els seus seguidors perquè puguin ser com ells; o fan ostentació de la fama i els avantatges de tenir pocs problemes econòmics. Russell, per exemple, feia gala d'una voluntat de superació sense límits a l'article, fins i tot en els posts que fa a les xarxes socials. Però també es converteix en una icona d'un star system de divines i divins que enalteix la superficialitat per sobre d'altres valors molt més necessaris per construir la societat postmoderna. Jo prefereixo gaudir dels torrons de Nadal i amagar la bàscula uns quants dies. I, sobretot, ser crític amb la societat de l'opulència i fer d'aquests temps moments d'introspecció per veure com puc millorar el meu entorn social. Bones festes.