Si és any de traspàs, és any olímpic. I l'any 2016 és de traspàs. El 5 d'agost s'inauguraran a Rio de Janeiro, al Brasil, els Jocs de la 31a Olimpíada, que faran, com passa cada quatre anys, que tots siguem experts en tots els esports del programa olímpic i en tot allò relacionat amb la història de l'olimpisme. Encara que d'experts ben pocs, ja que encara són legió els que citen els preceptes olímpics que el 1894 es va inventar el baró de Coubertin com si fossin la Constitució espanyola o les taules de la llei. I si fem un mínim exercici d'anàlisi, l'única cosa que tenen en comú els Jocs que es van disputar per primer cop el 1896 a Atenes i els que es faran aquest estiu a Rio de Janeiro és el nom.

Des que Coubertin va impulsar la restauració dels Jocs Olímpics, inspirat en els que es feien a l'antiga Grècia, hi ha hagut dues guerres mundials, incomptables conflictes regionals, l'anomenada guerra freda i la seva amenaça de conflicte nuclear... La història dels Jocs i de l'olimpisme ens mostra com han estat les idees del baró de Coubertin les que s'han anat adaptant als canvis que ha fet la societat i no la societat la que s'ha transformat, tal com pretenia el pare de l'olimpisme. La carta olímpica no ha pogut mantenir el ritme d'un món en constant mutació i ha acabat plena de contradiccions. Nega la barreja de l'esport amb la política, però si un país no és membre de l'ONU tampoc ho pot ser del COI. Ja no hi ha una geografia esportiva diferent de la política. L'ideal olímpic, si l'entenem com les idees primerenques de Coubertin, ja no existeix, tot i que encara es faci bandera dels Jocs com una oportunitat d'unió fraternal entre els pobles a través de l'esport.

Al segle XXI, els Jocs Olímpics són esport però també política, gegantisme, dopatge, mercantilisme, patriotisme i corrupció. I ens continuen fascinant. Poder sortir per la TV en la desfilada inaugural d'uns Jocs és quasi tan important com ser reconegut per l'ONU. Els Jocs Olímpics apleguen patrocinadors milionaris, tot i que la crisi mundial també ha afectat el Comitè Olímpic Internacional (COI). La tria de les ciutats seu dels Jocs ha estat, encara que ara va de baixa, una lluita entre ciutats i països per una mena de gran premi de la loteria, ja que els Jocs Olímpics, encara són una gran excusa per transformar les ciutats, amb canvis urbanístics que tenen poc a veure amb l'esport, però que sense ells no es portarien mai a terme o trigarien molt més. Les inversions per aconseguir la nominació primer i organitzar els Jocs després van arribar a nivells indecents que el mateix COI va haver d'aturar. Malgrat tot, i que els propers Jocs es facin al Brasil, el tercer món cada vegada té més complicat organitzar uns Jocs Olímpics. Els que invoquen Coubertin per justificar coses que són injustificables que recordin que també va parlar d'universalisme, encara que més d'una vegada escombrés cap a casa.