En el dinar de Nadal que el FC Barcelona organitza per acomiadar l'any amb la premsa, el president blaugrana es movia entre la gent adoptant una falsa modèstia quan el felicitaven pels cinc títols del 2015, una actitud que molts no vam saber entendre. Una cosa és prendre la iniciativa a l'hora de presumir i una altra és expulsar-te qualsevol salutació com si la cosa no anés amb tu. Home, alguna cosa sí que se li pot atribuir, a Bartomeu, aquest 2015 en l'èxit del Barça, encara que no sé si per merèixer el guardó que li acaben de lliurar a Dubai com a millor president del món, determinació que deixem als savis del Golf Pèrsic, que munten aquest pessebre per tal que algú els faci cas i els miri de tant en tant.

Bartomeu, per molt que dolgui a algú, va saber gestionar una crisi esportiva i institucional en què només va faltar una espurna per dinamitar el club després dels fets d'Anoeta. No sé si va ser la baixada al vestidor, la xerrada amb l'actor A o amb l'actor B, la promesa 1 o la promesa 2... El cas és que des d'aquella jornada, en què el club va estar a punt d'explotar, el Barça es va recuperar, i si és ben cert que tot plegat té un nom (Messi), no és menys cert que els moviments que va fer Bartomeu van redreçar l'entitat. I està bé dir-ho, no passa res.

Bé, que Bartomeu no vulgui ser el centre dels elogis és comprensible, perquè encaixa perfectament amb la seva personalitat, però va ser un gra massa que semblés que es molestava quan la gent el felicitava pels cinc títols.

Una altra cosa interessant, i potser per això pot perdre l'esma, és que amb la boca petita demanés per al 2016, no tant repetir el triplet o superar-lo amb un sextet de títols, sinó tenir un any en pau. El pas d'un ésser humà per la banqueta del Barça o per la presidència castiga força l'esperit i així queda reflectit sovint en l'aspecte. Bartomeu encara no ha sofert la transformació que hem apreciat amb el pas dels anys els barcelonistes en personatges com Pep Guardiola i Sandro Rosell, però sí que va pel camí que li caiguin deu anys a sobre si, com ha reclamat, no li arriba un 2016 en pau.

Malauradament, el Barça és una institució que estranyament no passa ni un sol dia sense que hagi d'afrontar un incendi, més o menys mediàtic. De fet, com passa en totes les gran empreses, encara que en el cas de l'entitat esportiva hi ha l'afegit de l' interès periodístic que genera qualsevol dels seus moviments.

La primera gran notícia que tindrà el Barça el 2016 serà que la sanció de la FIFA expirarà, per vergonya del club, recordem-ho, i que jugadors com Arda Turan i Aleix Vidal estaran disponibles. Una altra guerra seran els temes que el club encara té pendents als jutjats, on ha presentat un recurs al TAS pel cas de les estelades i on en un termini no gaire llarg es resoldrà el contenciós dels 100 milions d'euros amb l'empresa MCM. A curt termini, també hi ha la renovació de Neymar, tot amanit amb la competició esportiva. Si no hi ha un gran desastre, tot convida a pensar que el Barça s'ho jugarà tot al maig.

No sé si serà un any en pau per a Bartomeu, però com tots serà apassionant.