Aquests dies tothom resumeix en el sector el maleït any amb grans dosis d'onanisme, sobretot perquè el refotut Barça ha guanyat un triplet històric. Així, mentre aquest país s'enfonsa, com en els darrers dies de l'imperi Romà, aquí encara alcem una petita ensenya com a símbol d'una resistència fútil. No negaré haver estat el primer a caure en el parany de substituir utòpics anhels de llibertat, que són més o menys constants, per alegries esporàdiques amb les quals, desenganyem-nos, ens limitem a cridar i sobretot a desfogar-nos contra un enemic que encara no tenim ben apamat.

El 2015 no ha estat, es digui el que es digui, un any per celebrar joiosament. El 2014 va ser pitjor, però. El tricentenari només va constatar que si la història segueix el seu curs natural ens continuaran donant pel sac 300 anys més i molts conciutadans aplaudiran amb les orelles mentre a palau (la Zarzuela, és clar) es preguntaran si realment els catalans, emmetzinats pel Barça o per La Sexta, podem ser tan curts de gambals com sembla.

Durant el 2015, doncs, més enllà de la rua del triplet i la de l'Onze de Setembre hem quedat retratats en la nostra millor versió. Els esportistes d'aquí han continuat donant dies de glòria als senyors de l'espoliació i quan algú ha aixecat el dit per preguntar escolti que potser n'estan fent un gra massa, ràpidament ha saltat la coral harmònica per interpretar el famós himne de la manipulació. No ens queixem d'injustícies, sinó que ho fem perquè som soldadets de plom que funcionem amb un complex mecanisme de rellotgeria que s'engega pels missatges ocults que deixen anar els meteoròlegs de TV3.

També hem rigut amb els ridículs del Madrid, el de futbol, és clar. L'altre, el del poder, s'ha fet un fart de riure's de nosaltres. Ui sí, diuen, tenen Neymar, Messi i Suárez. Nosaltres tenim Rajoy, Rivera i Sánchez. I ara veureu quin trident formaran amb Merkel de seleccionadora. Ja ho deia l'economista Edward Hugh, mort malauradament aquesta setmana. Sense Catalunya a Espanya (i per tant, a Europa) no quadren els números ni amb cops de mall, i el pacte fiscal, el federalisme asimètric o el federalisme federal el veurem abans en una trilogia fantàstica a les pantalles del cinema que escrit en algun paper a la capital.

També ens han dit que amb dos milions de vots a favor de la independència no podem anar ni tan sols a demanar que es canviï una coma de la Constitució i que igual que la Terra gira al voltant del Sol, Catalunya girarà al voltant d'Espanya. És una llei natural. I als maulets i miquelets que encara gosen anar amb estelades pel món ja els arribarà la seva hora.

El 2015 ha posat aquests famosos dos milions davant del mirall i el que hem vist no ens ha agradat. Com en els temps que molts aficionats del Barça desitjaven en la seva foscor que l'equip perdés perquè l'entrenador i el president de torn anessin a parir panteres, ara també molts malden perquè l'únic pols mínimament decent que s'ha fet a Espanya en la nostra història moderna es dissolgui com el Cola-Cao (el turbo) en un got de llet.

Que tingueu un bon any.