Estadis
Ahir es va inaugurar el nou estadi de futbol de Lió, el Parc Olímpic. És la més recent inauguració entre els estadis francesos, molts dels quals creats o renovats pensant en la pròxima Eurocopa. Igual que passa amb els altres estadis posats recentment en marxa, les instal·lacions són espectaculars i l'arquitectura, imponent. Una altra cosa és que facen servei, i les alarmes, en aquest sentit, ja estan sonant tot just inaugurar-los.
En ocasió de l'Euro 2016 s'han creat quatre estadis nous, aquest de Lió i els de Bordeus (Matmut-Atlantique), Lilla (Pierre-Mauroy) i Niça (Allianz-Riviera). Els altres tres ja fa mesos que funcionen i el resultat que ofereixen és dolent.
La Ligue 1 francesa té una mitjana d'ocupació dels seus estadis aquesta
temporada del 71% de l'aforament. I els tres camps nous cauen per sota d'aquesta mitjana. El 52% en el cas de Niça, el 60% en el de Bordeus i el 61% en el de Lilla. També ha caigut molt la freqüència d'assistència al camp. En el cas del Lilla, de manera alarmant. Després de la posada en marxa del nou estadi, la seua xifra d'abonats, en comptes de pujar, ha baixat. Concretament, de 30.500 socis a 24.000. Les grades mig buides fan molt mala impressió i els patrocinadors comencen a inquietar-se.
Les raons de tot plegat són diverses, com és fàcil d'imaginar, però sempre preocupants. D'una banda, les noves instal·lacions són infinitament millors que les velles, i això ha fet que els clubs apujaren el preu de les entrades, cosa que sembla que ha tingut un clar impacte negatiu. Però no és només això. A les quatre ciutats els estadis han estat trets del centre i portats a la perifèria, i això ha fet que el desplaçament a l'estadi siga molt més llarg i pesat, especialment a Bordeus.
En resum, que la preocupació és gran, perquè ja hi ha qui diu que el creixement ha estat desproporcionat per a la capacitat real de la lliga. Un error de model, sembla.