Disculpes, falsedats i alguna certesa

D'entrada, demano dis­cul­pes perquè en l'arti­cle pre­ce­dent vaig donar per fet que Josep Guar­di­ola seria el nou entre­na­dor del Manc­hes­ter City i, a més, vaig fer-ne unes quan­tes con­si­de­ra­ci­ons i, fins i tot, uns judi­cis que em fan ver­go­nya: els tor­na­ria a fer si, final­ment, es rea­litzés el fit­xatge, però m'aver­go­nyei­xen perquè els vaig fer sense que s'hagin con­su­mat les supo­sa­des aspi­ra­ci­ons del club del qual és pro­pi­e­tari l'oli­garca àrab Man­sour bin Zayed al-Nahyan. No em puc jus­ti­fi­car, perquè si dic que ho vaig lle­gir és lamen­ta­ble que no ho com­provés, de manera que un rumor, a banda del fet que sigui per­sis­tent, el vaig assu­mir com una notícia. Jo tam­poc em canso de dir que l'actual món de la comu­ni­cació fa que s'hagi d'estar molt alerta. Com sem­pre, perquè no és nou que es puguin pro­pa­gar fal­se­dats, però encara més perquè resulta més fàcil que mai. I, en fi, he cai­gut nova­ment en un parany, sense tenir, a més, pre­sent que un dels àmbits més peri­llo­sos (un niu de fum, espe­cu­la­ci­ons i fal­se­dats) és el de la infor­mació espor­tiva, essent una excepció aquest diari, mal­grat jo mateixa. El cas és que em volta pel cap que un meu amic bar­ce­lo­nista em va comen­tar com una cosa feta que Guar­di­ola s'havia venut als petrodòlars, però no li car­re­garé la culpa, perquè és tota meva: d'entrada, en el cas que fos així, per creure-me'l. Tam­poc em jus­ti­fi­quen els exces­sos de les fes­tes de Nadal. Així és que, dema­nant nova­ment dis­cul­pes, pro­cu­raré dir algu­nes coses amb prudència. Coses com ara que, després de la roda de premsa recent en què Guar­di­ola ha con­fir­mat que vol assu­mir el repte de la Pre­mier Lea­gue sense pro­nun­ciar-se sobre el seu nou destí, con­ti­nua cir­cu­lant que no només entre­narà el Manc­hes­ter City, sinó que en els seus hipotètics con­tac­tes amb aquest club ha dema­nat explícita­ment el fit­xatge de Messi. Insis­teixo: només dic que con­ti­nua cir­cu­lant. No dic res més. Pot­ser tot és men­tida.

Suposo, però, que sí que és cert que, seguint amb els entre­na­dors, José Mou­rinho va ser aco­mi­a­dat del Chel­sea per la crisi de joc i de resul­tats del club pro­pi­e­tat de l'oli­garca rus Roman Abramóvitx. Però ja no sé si és supo­sar massa que el por­tuguès pugui sen­tir l'orgull ferit. També es pot supo­sar que ha tro­bat la manera de con­ti­nuar con­si­de­rant-se el millor entre­na­dor de fut­bol del món. D'allò que no penso fer cas és del rumor que l'oli­garca madri­leny Flo­ren­tino Pérez va temp­tar Mou­rinho perquè tornés al Real Madrid. Però sí que és cert que Rafa Benítez, decla­rant que se sen­tia hono­rat d'haver entre­nat el Madrid en el moment de ser des­pat­xat, ha estat subs­tituït per Zine­dine Zidane, un dels fut­bo­lis­tes de la meva vida, mal­grat que hagués jugat amb el gran ene­mic. Ja em sap greu, però no puc desit­jar-li sort.

Una última cosa, una d'aque­lles que apor­ten mor­bo­si­tat al morbós món fut­bolístic: com­pe­ti­ran José Mou­rinho i Pep Guar­di­ola per entre­nar el Manc­hes­ter Uni­ted? Pro­cu­raré ser pru­dent. I par­lar un altre dia de l'Espa­nyol.