Herois
De cop i volta deixem de mirar-los com uns més i es converteixen en els nostres referents i després en els nostres herois. Ens agraden les cançons que escolten, com vesteixen, la manera de parlar, de mirar, la gent que els envolta, el seu lideratge, els seus gols, el que transmeten al camp. És difícil que de petits no haguem caigut quasi involuntàriament en la idolatraria cap a un esportista, un cantant, un company de classe, un familiar o un veí. Necessitem créixer i adquirir les millors virtuts que, de vegades, ens apareixen en un altre humà.
En el futbol, el meu referent, el meu heroi, va ser Johan Cruyff. En un moment en què no hi havia res, en què era del Barça, i encara no sé per què, va aparèixer Cruyff. Va ser una benedicció que aparegués per veure'l i provar d'imitar-lo, fins que un dia, tot i que fos massa tard, vaig acabar entenent que el futbol havia de ser només un divertiment i una petita distracció en la meva encara jove vida. Res més. D'aquella estreta estimació cap a Cruyff, però, vaig aprendre moltes coses i, en especial, va créixer el sentiment de pertànyer a una comunitat, un sentiment que es va incrementar més amb la seva tornada a can Barça com a entrenador.
El sentiment de pertinença és molt potent quan apareix davant nostre un heroi, especialment del món de l'esport. Cruyff feia que sentir-se del Barça fos una de les gran experiències que es podien viure llavors en el planeta futbolístic. I ho va aconseguir. Cruyff va ser un dels gran herois de la gent dels anys seixanta.
Ara hi ha un altre tipus d'herois, que transmeten les mateixes sensacions i fan viure les mateixes experiències, amb una petita diferència: els podem tenir tothora. Però la sensació és la mateixa. Ara el gran heroi de molts culers és Lionel Messi, un referent per a molta gent, ja que a diferència de Cruyff, que va arribar quan gairebé ja ho havia guanyat tot, excepte un mundial, a Messi l'hem vist créixer.
Messi és una benedicció per al futbol, per als seus aficionats i per als nens. Ahir se'l va premiar amb la cinquena Pilota d'Or, però aquells que l'idolatren saben que aquests reconeixements s'empetiteixen al costat d'un futbolista que cada cop que surt a un camp de futbol és una festa i que té un comportament que mai hem vist en qualsevol de les dotzenes d'estrelles i herois futbolístics que han aparegut en el darrer segle.
Gaudiu-lo, gaudim-lo, perquè no n'hi tornarà a haver un altre d'igual en molts anys, o potser no serà del Barça. Per tot el que aporta al futbol, i el que brinda al barcelonisme, caldrà una mica de distància, en el temps i en l'espai, per comprendre el regal que estem rebent des de fa una dècada.
Messi és la darrera baula d'una cadena d'herois que han aparegut a can Barça per fer molt feliç molta gent i per reforçar el sentiment de pertinença. La cinquena Pilota d'Or és un premi per a ell, i ell és un premi per a tots nosaltres, els que el sentim a través d'una samarreta blaugrana o blanc-i-blava argentina, així com els que l'admirem simplement com a jugador de futbol.
Necessitem temps i espai que entendre tot el que representa aquest jugador. Llarga vida als herois dels culers.