Als budells del Palau corren temps de canvi. La secció d'handbol té decidit girar el rumb i variar el pla estratègic a curt i mitjà termini. La idea és seguir competint per ser els millors, però el com arribar-hi ha canviat. A l'handbol giren l'aposta. Aquest estiu serà mogut. Sis jugadors acaben contracte. Sigurdsson i Sarmiento és sabut que no seguiran, la continuïtat de Víctor Tomàs és indiscutible i Aitor Ariño s'ha guanyat per mèrits propis seguir vestint de blaugrana. Eduardo Gurbindo i Danjel Saric, en canvi, encara han de resoldre el seu futur. I és en aquest escenari on hem de dibuixar, a grans trets, quina és l'estratègia del Barça. La primera idea és la necessitat d'un canvi, de rejovenir el grup. L'equip de Xavi Pascual és, dels grans conjunts d'Europa, el que disposa d'un set inicial més veterà. Saric (38), Sigurdsson (36), Jicha (33), Entrerríos (34), Lazarov (35), Tomàs (30) i Sorhaindo (31). Ha arribat el moment de començar a donar relleu i alternatives a alguns d'aquests jugadors.

La segona idea té més a veure amb el mercat i les dificultats que ofereix. El potencial esportiu i econòmic del París Saint-Germain, el Kiel, el Vészprem i els nouvinguts Vardar i Kielce redueix la possibilitat d'accedir a les grans estrelles d'aquest esport. Pocs guants per a moltes mans. Per això, a can Barça estan decidits a girar l'aposta. Incorporar talent jove amb potencial per esdevenir primeres espases. És el cas de Kamil Syprzak, el pivot polonès arribat l'estiu passat. Mateix leitmotiv amb Waell Jallouz, que ara apareix com el gran fitxatge de la temporada. Però també des d'aquest punt de vista podem entendre les arribades del francès N'Guessan (23) i del danès Lasse Andersson (21). Això, afegit a la reincorporació del talent cuinat a foc lent des de la base. Rodrigo Corrales, Saubich i Daniel Djushebaev.

L'únic dubte que queda per resoldre és saber si el club, i l'afició per extensió, seran capaços de sostenir el model i la confiança quan aquest grup de jugadors hagi de conviure amb la derrota o la frustració, essencials per al creixement de qualsevol. Hi ha qui diu que, per guanyar una final, abans n'has hagut de perdre una altra. Aleshores serà quan sabrem si la directiva de torn té la suficient fermesa per aguantar els disgustos.