Feia temps que una tarda de dissabte no em permetia seguir d'una tacada el Barça, l'Espanyol i el partit entre els seus dos filials. Un savi i veterà comentarista havia dit que el Barça actual no havia de tenir cap problema per vèncer el Màlaga a no ser que el conjunt de partits disputats anteriorment amb molta tensió els disminuís de cop les energies. En part tenia raó, per l'actitud del primer temps del partit després de l'inesperat gol de Munir en el minut 1. L'altra part de raó és potser l'excessiu nombre de rotacions i, per contra, fer jugar Iniesta, que no està per fer dos partits a la setmana. També algunes disfuncions remarcables van provocar nervis, un joc poc trenat i una pila de passades al rival, les de Messi incloses. S'ha parlat molt d'alineacions inadequades, però una que encara puc afegir és que Mascherano va bé com a cadenat de seguretat al darrere sempre que tingui la companyia d'un altre central com Piqué o Bartra, actius i amb bona sortida de pilota, però no si té Vermaelen, que en canvi sí que pot substituir l'argentí en un rol similar. Vidal ha de millorar encara. Ni va ser prou efectiu en defensa ni va aconseguir centrar bé.

L'Espanyol va confirmar les bones esperances que hi posàvem en el nostre article anterior. Dos gols ben bonics i meritoris no justifiquen, però, les crítiques del seu mateix entrenador de crear poques ocasions. Potser que es fixi més en el sistema defensiu que té el tic de concedir més córners del compte, ja que per aquí va venir l'empat.

I el B, un Barça sense urgències de tornar a la categoria A, com s'esperava a principi de temporada, sinó d'eludir la zona de descens, va guanyar un Espanyol que està en la zona tranquil·la de la classificació. Paradoxalment, amb quatre jugadors nous qui va destacar és un que ja hi era, Juan Cámara, amb un gran gol i un xut al pal amb prou mèrit. I veure com entre els jugadors que han marxat en el mercat d'hivern hi ha Grimaldo, traspassat al Benfica precisament quan al primer equip hi ha Alba i Adriano lesionats. Del costat blanc-i-blau, hem vist com un altre bon porter, Rubén Ualoloca, acredita la tradició del seu planter en aquesta posició.