El ministre d'Esports
Gerard Figueras. Aquest és el seu nom.
Això de secretari general de l'Esports fa de mal dir. Ministre d'Esports. Així millor. Com que aviat Catalunya parlarà en uns altres termes, estaria bé que comencéssim a dotar de forma i també de fons una figura que ha de ser importantíssima en l'esport català. Ahir va agafar el testimoni d'Ivan Tibau i, per tant, cal desitjar-li tota mena d'encerts en la seva tasca.
Tibau, un dels grans esportistes que ha donat el nostre país, ha fet una feina de nassos havent de lluitar contra els elements. Tot i no disposar de diners ni de mitjans, tot i ser pressionat fins i tot per autoritats de casa que haurien de sumar més que restar, i tot i ser terriblement maltractat (ell i, sobretot, l'esport català) pel govern espanyol, Tibau deixa una gestió de cinc anys i mil milions de persones agraïdes pel seu tarannà, pel seu compromís inequívoc amb la causa i per la seva fidelitat al càrrec. Ell, esportista, ha fet de polític i ha donat una lliçó a molts dels anomenats representants del poble que, finalment, només han representat les seves butxaques.
Figueras ha treballat els darrers anys a prop de Tibau i, per tant, coneix el sector de l'esport a Catalunya, el públic i el privat. Sap qui és qui i què pretén i, per tant, més enllà dels interessos particulars sabrà trobar la fórmula ideal per liderar l'esport en aquests moments únics. El que ve és tant apassionant que caldrà afrontar-ho amb passió, però també amb el cap clar. Figueras ha de trobar el model esportiu ideal per a la Catalunya del futur, que sigui capaç de fer front a totes les necessitats, les dels nens i les dels avis, les de l'esport de lleure, l'escolar, l'universitari, el professional, el femení i també el món de les finances, un cop més, públiques i privades. L'esport és un motor al nostre país.
I perquè això passi, tothom ha de remar en la mateixa direcció... i ja sabem que això, a hores d'ara, no és així. De fet, l'esport no ha estat mai unit per culpa dels interessos dels uns i dels altres i, com a conseqüència, el gran perjudicat ha estat el mateix esport català. Figueras coneix bé l'escenari i haurà de dotar cada un dels actors del protagonisme i de la feina justa que mereix segons les seves capacitats. Hi cap tothom: la UFEC i les federacions; la UCEC i les escoles; el sector privat i el municipal, amb l'esport de lleure; la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, amb la seva experiència en relacions internacionals, i la necessària refundació del Comitè Olímpic Català... Figueras té els diners i té la jerarquia. Si ordena les peces, un èxit. Si permet les enveges habituals, un desastre. El ministre Figueras té feina. I és molt maca.
Les xiulades al rei
La fiscalia vol que el jutge de l'Audiencia Nacional intervingui per les xiulades al Camp Nou contra el rei i els símbols espanyols en la final de la copa del 30 de maig passat entre el Barça i l'Athletic. Com no entendran mai que l'espectacle que es va viure mai és l'origen de res, sinó la conseqüència de tot el que està passant, no val la pena que insistim en el tema. Un cop més, els temps de la pedagogia s'han acabat. Adéu. Tenim pressa.