El Barça ja és a la final de la copa del Borbó. Sisena final en vuit anys. Bru­tal. L'ambició de l'equip és tan espec­ta­cu­lar que ningú, a hores d'ara, pot atre­vir-se a dir que aquest Barça no pugui repe­tir tri­plet. El bar­ce­lo­nisme sap que amb el tri­dent tot és pos­si­ble perquè si al talent que tenen –que és des­co­mu­nal– hi afe­gim la men­ta­li­tat gua­nya­dora que exhi­bei­xen –que dobla el talent– la fórmula resul­tant és d'èxit segur. Amb Messi, Ney­mar i Suárez el Bar­ce­lona és el millor equip del món sense dis­cussió.

Una de les claus és la pau al ves­ti­dor. És cert que amb la bona con­vivència entre els cracs hi ha molta feina feta, però la com­ple­xi­tat de guiar un grup d'estre­lles com aques­tes és indis­cu­ti­ble. I, en això, cal reconèixer l'encert de Luis Enri­que. No ha estat fàcil, però l'evo­lució del seu pen­sa­ment i, per tant, del seu com­por­ta­ment ha aju­dat a pro­vo­car l'espe­rançador esce­nari actual.

El tècnic asturià ha gua­nyat cinc dels sis títols en joc, té l'equip a la final de la copa, líder a la lliga i col·locat per assal­tar la Cham­pi­ons. A més, acaba de situar en 29 (i pujant) els par­tits de l'equip sense per­dre. Numèrica­ment, impe­ca­ble. I fut­bolísti­ca­ment ja ho hem expli­cat mol­tes vega­des: amb les tres bèsties de la davan­tera no calen gai­res romanços. Es tracta de fer arri­bar ràpida­ment la pilota a qual­se­vol dels tres perquè ells ja sabran què han de fer. Ni Luis Enri­que ni cap altre entre­na­dor del món per­dria el temps en altres històries. Ni Pep Guar­di­ola. Les altres qüesti­ons tàcti­ques són col·late­rals i amb la seva capa­ci­tat que­den àmpli­a­ment cober­tes.

On Luis Enri­que ha hagut de can­viar és en el seu lide­ratge. I ho ha fet tan bé que cal dir-ho. El seu tarannà va estar a punt d'esguer­rar aquesta tra­jectòria tan bonica que el destí tenia pre­pa­rada per a ell. Messi, com a por­ta­veu d'una pre­o­cu­pació col·lec­tiva, el va posar a lloc després de dis­pa­rar con­tra els seus mètodes ini­ci­als. La bomba va estar a punt de fer escla­tar pels aires el sim­ple somni del seu entre­na­dor (com a culer, tri­om­far a casa) però des d'aquell gener del 2015 fins avui el Barça de Luis Enri­que riu. Riu molt.

El par­tit de dime­cres a Mes­ta­lla explica mol­tes més coses que una clas­si­fi­cació i un rècord. El 7 a 0 de l'anada va dei­xar deu dels onze titu­lars a casa. Només Raki­tic va viat­jar. És clar, amb els habi­tu­als suplents i els nens eren dis­set. En calia un més. I li va tocar a ell en una gestió de l'entre­na­dor que sap que no afec­ta­ria el grup. A canvi, titu­lar de fals 9, per gau­dir del par­tit. I per garan­tir jerar­quies, excepte Dou­glas –el club no ha pogut treure-se'l de sobre en aquesta dar­rera fines­tra de mer­cat–, tots els juga­dors del pri­mer equip, a jugar. Els del plan­ter, a la ban­queta. Excepte Sam­per, és clar, perquè cal jugar amb 11. Un nou detall de res­pecte cap al grup, encara que el cor apuntés cap al debut del juve­nil Aleñà o l'ali­ne­ació d'un nano del filial. Això sí, en els can­vis, el pri­mer (un cop més), el del juga­dor del pri­mer equip. Dou­glas per Adri­ano. Tot i per­dre 1-0 i jugar-se el rècord. Sabia que la presència del bra­si­ler al camp seria higiènica per al ves­ti­dor. I de cara a tots ells, màxima exigència des de la ban­queta: la imatge de Luis Enri­que llançant una ampo­lla a terra després d'una mala sor­tida de pilota de Bar­tra demos­tra, també, l'ambició del tècnic. Tot­hom hau­ria entès una posada en escena tran­quil·la per a un pseu­do­par­tit com el de dime­cres a Mes­ta­lla.

Luis Enri­que va ser juga­dor del Barça i del Madrid i, per tant, coneix bé què passa allà dins. Sap que certs com­por­ta­ments de deter­mi­nats fut­bo­lis­tes con­di­ci­o­nen la car­rera d'un entre­na­dor i va voler ges­ti­o­nar-los des de la mirada d'un juga­dor. Però Luis Enri­que ja era tècnic. I dins del ves­ti­dor del Bar­ce­lona hi havia gent com Messi que, des del silenci intern però des del soroll del seu joc sobre la gespa, lidera. L'asturià, ara, només és l'entre­na­dor i amb aquesta fórmula ha acon­se­guit ser-ho del millor equip del món.