De petit, mentre enganxava amb galanteria els cromos i els acaronava com si fossin una llàntia màgica, memoritzava les dates de naixement dels jugadors i em donava quinze anys per ser l'estrella mediàtica de la col·lecció. Avui, amb les cendres de la meva promesa entre les mans, defujo del fiasco cercant vacants d'entrenador fins que el meu jo neuròtic m'acaba xiuxiuejant la veritat: fa temps vaig escollir el pragmatisme de viure bé i renegar del sistema i, per tant, em manca la formació deguda per mostrar la meva vàlua a les banquetes.

Com a conseqüència d'aquesta amalgama de frustracions contínues només em resta optar a la presidència d'un club d'elit, però aquí topo amb el meu vot comunista fruit d'una mala consciència burgesa esgotada d'entrecot i vi car. Humilment, tinc qualitats per anar escalant socialment i convertir-me en l'Onofre Bouvila del segle XXI, però m'esgoten els somriures polítics, les abraçades de sang, els renecs postissos, els pits de talonari, i sobretot, la reminiscència amarga de les consignes que pintàvem al claustre de la facultat durant els anys de puny enlaire i bragueta laxa. Dit d'una altra manera, no em ve de gust deixar de ser jo per fer les paus amb la meva infantesa.

Per aquest fet, lustres després d'aquells cromos en què salvaguardava les esperances de ser un déu terrenal, tan sols em resta seguir amb un ofici filantrop prou remunerat per tenir una plataforma de pagament des d'on veure els partits i apreciar que quan insulto un rival, despullo la frustració no resolta d'haver-me quedat fora de la terna dels escollits. Així doncs, segurament perquè no tinc ganes de reconèixer el meu patiment o vull estalviar-lo als meus fills, quan aquests em preguntin quin esport poden fer, els parlaré del criquet com una via per convertir-se en referents de la disciplina a Catalunya. D'aquesta manera, els donaré l'autoestima necessària perquè mirin els àlbums de cromos sense haver de suportar un aroma de fracàs que vomitaran en un article en què acabaran demanant perdó al respectable lector: confident invisible i psicòleg silenciós.