La copa és cada temporada un torneig d'impacte en l'hoquei sobre patins, i l'edició d'aquest cap de setmana no ha decebut tampoc els seguidors. Més enllà dels dos grans protagonistes, el poderós Barça a la pista i el Vic per la seva incondicional afició, la majoria de partits han estat vibrants i vistosos amb els equips menors plantant cara descaradament als grans de l'OK Lliga.

El Barça Lassa, per la seva banda, continua marcant una època en l'hoquei català, i guiat per Ricard Muñoz sembla que ha construït un equip gairebé indestructible. La final d'ahir en va ser un bon exemple. Un equip ple de figures i amb un talent ofensiu innegable treballa en defensa tant o més que els seus rivals. Sergi Fernández només va encaixar dos gols en els tres partits de la copa i tots dos van ser de penal. El millor exemple per explicar l'organització defensiva i l'esforç que fa l'equip per no deixar gairebé cap ocasió al contrari. El Vic es va trobar no només un rival en el seu millor moment, sinó que també va pagar la factura de l'enorme desgast en els partits dels quarts i en la semifinal contra el Liceo. Per a un esport minoritari com l'hoquei sobre patins és bàsic potenciar un format com el de la copa i que l'organització en un gran pavelló, com el de Reus, vagi com un rellotge. L'única queixa va ser el fred. Incontrolable, lògicament.