Les pors
Què més es pot demanar si s'és aficionat del Barça? Francament fa de mal dir, perquè ni tan sols els més crítics i puristes (entre els quals m'hi trobo) poden ja dir que l'equip no juga tan bé com abans i tots sabem què carai vol dir abans. Aquest Barça que guanya amb contundència i no falla allà on no ha de fallar, a més, està jugant bé. D'acord, es podrien perdre menys pilotes que es juguen llargues, certament, però fins i tot Sergio Busquets, que es continua mereixent un monument, com Iniesta, perquè la seva grandesa futbolística queda amagada pel potencial dels tres monstres que juguen al davant, va perdre pilotes al camp de l'Eibar. I? Haurem d'esperar que algun teòric ens expliqui el futbol de Sergio Busquets i el paper clau en els èxits del Barça. Però, divagàvem, què més es pot demanar a aquest Barça? Poc amic de batre records com els de partits no perduts, 36, l'única por és que encara en queden força per jugar, de partits.
Els més temorencs pateixen fins i tot per la lliga, que, evidentment, no està guanyada fins que matemàticament la cosa la certifiquen els números. Però, està molt ben encarrilada, encara que l'Atlético de Madrid no falli, que no està fallant. Potser així tots plegats donarem més valor a la competició de la regularitat. El Barça ha de continuar, amb la màxima del principal rival, sumant partit a partit i arribarà el dia que la cosa estarà resolta matemàticament. La clau està en la fam insaciable d'aquests jugadors, amb Messi al capdavant. Després hi ha la copa, en què evidentment la cosa serà a cara o creu i contra un equip sempre difícil. Però, no han de confiar els barcelonistes en aquest equip que els meravella? És clar que el Sevilla té possibilitats, només faltaria. Però el Barça vol guanyar la copa, també, i si aquests (que deia Guardiola) volen, hi ha moltes probabilitats que la copa vagi cap a Barcelona. Esperem que no hi hagi factors externs, vostès ja m'entenen. I per si no m'explico, vull dir que no hi hagi coses estranyes amb l'arbitratge, que de ganes contra el Barça n'hi ha moltes, i en la lliga es fa difícil, però a un partit...
I, és clar, queda la Champions. Derrotar l'Arsenal no és mai fàcil, però és el que toca fer per classificar-se per als quarts de final. El Barça regna en el futbol europeu, però faria bé l'aficionat de pensar que les ganes dels jugadors per convertir-se en el primer equip que guanya la Champions dos anys seguits faran que lluitin fins al final. I tant que el Barça té possibilitats reals de tornar a coronar-se com a campió europeu! Però, compte, no s'hi val menysprear els rivals i gairebé tots els que hi ha són candidats reals a guanyar la competició. Sí, Barça i Bayern, Bayern i Barça per futbol i capacitat ofensiva sembla que poden anar un pas al davant de tots els altres equips. Això és veritat. Com ho és que molts anys els principals favorits es queden en els quarts o les semifinals. Això pot passar, i l'aficionat culer ha de ser conscient que li pot passar al Barça. Ara bé, dit això i feta la reflexió que no ser campions no és necessàriament un fracàs, cal dir que el Barça té ganes i possibilitats de repetir el triplet. Si a Messi li passa per la barretina, en té moltes. No donem per feta la cosa, que els partits cal jugar-los, però aquest equip mereix tota la confiança del món.