Llarga vida a Gerard Piqué
la lucidesa, estimat Gerard, a Espanya és un drama
A pesar del discurs redundant dels periodistes de verb restret i adjectiu recalcitrant, el Gerard Piqué del moc-moc no és el mateix que el del Periscope. Entre el primer i el segon hi ha el trànsit d'aquell nen malcriat per un triplet prematur, a l'adult que se sap privilegiat i ho gaudeix impúdicament per a desgrat dels que anhelen jugadors incapaços de defugir de l'analfabetisme establert.
Segurament perquè mai m'ha convençut la suficiència dels que regalen lliçons vitals, tenia vergonya aliena quan en Piqué del final del guardiolisme actuava amb la petulància de qui s'imagina el món girant el seu voltant, i com a conseqüència d'aquesta presumpció infantil, passés de guanyar un esprint a Cristiano a patir contra qualsevol extrem mediocre. Però si entenem la vida com un camí gradual cap a la grandesa, no jutjarem la nostra història pels errors, sinó per la capacitat que tenim de prendre'ls com a mitjà de creixement personal, i ell, n'ha estat un expert. D'aquesta manera, ha tornat a ser el millor i les seves exhibicions públiques no estan fetes amb l'esguard immadur de qui es creu l'epicentre, sinó amb la felicitat compartida de qui sap que el futbol és un mitjà de superació personal, no una finalitat en si mateix. Per això, a aquests jugadors exposats a fer públics els seus defectes juvenils, se'ls ha d'elogiar quan apliquen el noble art de rectificar i mostren el trànsit cap a una maduresa aplicable a les nostres vides.
Quin és el problema? Doncs que la lucidesa, estimat Gerard, a Espanya és un drama, i tu, en un ambient de jugadors i seguidors poc preparats per entendre El Zoo d'en Pitus a la primera, que tornis a ser el millor central del món crea un sentiment d'impotència agreujat per la teva capacitat de construir discursos amb subordinades. No et diré què has de fer perquè a mi tampoc m'agrada que m'ho diguin, però m'encantaria que seguissis amb el gest gratificant de qui viu el futbol com un joc i que amb el teu dia a dia, segueixis mostrant que els esportistes llestos deixen en evidència els que se senten atacats per la seva pròpia ignorància. Ets un referent. Ara sí.