Barcelona va tornar a rebre la Volta amb una gentada a Montjuïc, fet que demostra que el ciclisme funciona com a reclam popular, tot i que encara estem lluny de les multituds que es congregaven per veure els ciclistes en els anys seixanta i setanta. Amb tot, s'ha de valorar que la capital de Catalunya hagi superat una certa relació crítica amb el ciclisme, accentuada sobretot quan es va deixar d'organitzar l'escalada a Montjuïc. Aquella llegendària prova ha estat substituïda aquests darrers anys per la decisió de la Volta i de l'Ajuntament de portar els ciclistes a la muntanya, on ofereixen un espectacle no només televisiu, sinó que gairebé també es pot seguir des de peu de carretera.

Els corredors que competeixen, aquests últims anys per pocs segons, són els millors del món i alguns tenen la seva pròpia munió de seguidors, com Nairo Quintana –un símbol a Colòmbia tan o més important que James Rodríguez–, Alberto Contador i Joaquim Rodríguez. Lògicament, seria encara més espectacular aprofitar la pujada més dura de la muntanya, la que va al castell, on es van organitzar els mundials del 1973 i el 1984. L'èxit de l'aposta actual, però, no es pot discutir, i l'Ajuntament sembla disposat a no abandonar el ciclisme, com demostra el monòlit que va inaugurar en honor al millor ciclista català de tots els temps, Miquel Poblet.