Dies abans de jugar el partit contra el Real Madrid, un, com molts dels socis antics, ja es temia que podríem perdre. En aquest cas, no era solament pel pes de la prehistòria acumulada, sinó que hi havia dades objectives. El Barça carregava a l'esquena dotze partits més que el seu contrincant, els desplaçaments dels seus internacionals havien estat més llunyans i ja sabem que els efectes del jet lag sobre els esportistes són innegables. A més, una alternativa a Alba, per marcar un gegant com Bale, era l'atlètic Mathieu i, precisament, s'havia lesionat jugant amb la selecció francesa. A més, la roda de premsa d'Iniesta, el dia abans del partit, per la seva flegma, va semblar un presagi perdedor. Per part del Madrid, que havia recuperat Bale, Benzema i Cristiano i que havia demostrat seny posant Casemiro al mig del camp, es veia que estava en forma. Tot lligava. L'embeinada va ser inexcusable. Amb el trident fos, l'únic gol del Barça va ser de rematada en un córner. El gol 500 de Messi es va ajornar. A més, l'afany d'afavorir-lo va condicionar jugades de Suárez i Neymar, que li van retornar malament la pilota quan haurien pogut xutar a porteria. Només faltava que el gol de la victòria del Madrid, quan només jugaven amb deu, el fes Cristiano Ronaldo, per a escarni dels que miren més el seu ego que el seu bon futbol i per als que li retreuen la seva festeta amenitzada pel músic Kevin Roldan. Qui riu darrer, riu més bé. Esperem que es reverteixi la situació. Tècnicament s'han donat raons per a la derrota del Barça, com que el Madrid, no passant del mig camp, el que va fer és treure oxigen al trident, que no tenia espais, i a Busquets. La substitució de Rakitic per un inoperant Arda, va suposar l'abandonament de l'única aportació energètica de resistència.

Previsions per al Barça-Atlético de la Champions? Un equip gastat, amb moltes lesions com l'Atlético, només deixa dubtes si la injecció d'energia que suposen els nous com Lucas, Monsalve, Thomas i Correa el retorna a la vida. Potser l'antídot, en cas que el trident i Iniesta no hagin recuperat la forma, seria tornar a esperar que una centrada de Sergi Roberto amb una espectacular rematada d'un retornat Rafinha –un dels millors gols de la temporada– activés de nou l'estat de gràcia.