Més enllà dels cromos
L'Espanyol està a prop de tancar una permanència més fàcil del que es pensava només fa sis setmanes. El canvi tàctic de Galca, amb el triple pivot com a model de percussió, i l'actitud coral dels futbolistes han possibilitat el miracle. En pocs dies, una vegada se segelli la salvació matemàtica, començaran a desgranar-se un seguit de notícies per donar cos al nou projecte de Chen Yansheng. Moltes esperances i il·lusions estan abocades en el curs 2016/17. La melancolia sempiterna de l'afició blanc-i-blava vol veure com el projecte europeu del magnat xinès comença a cristal·litzar en forma de fitxatges mediàtics i altres elements clau com el nomenament del nou director esportiu. La sensació que flota en l'ambient i els missatges que s'han llançat des del nou consell d'administració són l'entrada en una nova era amb l'ambició com a segell de qualitat. La motxilla del deute és passat, i l'Espanyol pot començar a escalar la muntanya amb més lleugeresa i sense tants impediments per intentar apropar-se al cim. El guió és idíl·lic, però els camins del futbol són tortuosos i pedregosos. La línia més recta no sempre és la més fiable, així com els diners ajuden, però no fan la felicitat. El perill del nou Espanyol és caure en la trampa de fer un equip de cromos. Noms mediàtics que podrien ser un pedaç i, lluny de fer equip, trencarien el magnífic ecosistema que s'ha viscut al vestidor blanc-i-blau en aquests últims anys d'estretors. I és que el gran llegat deixat pels anys de misèria ha estat la gran habilitat de desgranar el gra de la palla i, de retruc, l'apoderament del planter. La importància d'aquesta nova era, i els seus èxits immediats i futurs, tindran com a clau de volta el model a seguir. Un full de ruta que s'hauria de basar en el know how adquirit en els últims anys a la base, tot retenint les figures emergents i apuntalant el projecte amb jugadors del perfil d'Óscar Duarte. La resta seria fer salts al buit.