Progressa molt adequadament

Victòria de set con­tra el Fuen­la­brada, de nou con­tra l'Obra­doiro, de deu con­tra el Basko­nia, de vint-i-cinc con­tra el Gran Canària i de deu a València. I, fora de casa, per­dent però com­pe­tint a Màlaga (-5), a Bada­lona (-6) i a Múrcia (-4) i –aquí sí, juga, dutxa't i marxa sense fer soroll– des­feta a Bar­ce­lona de 54. Tot això el Sevi­lla, el Sevi­lla amb Ludde Hakan­son al timó, jugant 26,5 minuts per par­tit i jugant sem­pre els minuts impor­tants.

Hakan­son, un base amb una per­so­na­li­tat forta i con­ci­li­ada, for­mada d'humi­li­tat i que sap que no es pot abas­tar la lluna sense tenir els dos peus a terra. Un juga­dor amb la feli­ci­tat d'un home decent a la cara, que va arri­bar al Sevi­lla a finals de gener amb 19 anys (i que tot just fa quinze dies que n'ha fet 20), a un equip que enllaçava cinc der­ro­tes i que tenia el des­cens a només dues. Ben­vin­gut, va haver de conèixer els com­panys, inte­ri­o­rit­zar els sis­te­mes i fer-ho amb rapi­desa i efec­ti­va­ment. Des del pri­mer entre­na­ment, perquè Luis Casi­miro, l'entre­na­dor, és d'aquells homes que dorm amb el son pro­fund dels hones­tos però que s'ade­qua al cànon de l'entre­na­dor con­ser­va­dor i que, en aquesta situ­ació de crisi, si Hakan­son no ho hagués fet molt bé des del pri­mer dia se les hau­ria engi­nyat per jugar (defi­ni­ti­va­ment) amb Berni Rodríguez de base. Amb el veterà dels vete­rans.

Nou par­tits, cinc victòries i qua­tre der­ro­tes, amb Hakan­son jugant molt, diri­gint. Come­tent 2,7 fal­tes per par­tit i rebent-ne 2,7, dades que cor­ro­bo­ren la sin­gu­lar qua­li­tat del juga­dor perquè aquesta lliga, la de l'ACB, és sobre­tot una lliga de pre­ju­di­cis. I si l'estadística d'un nou­vin­gut com ell diu que comet 2,7 fal­tes i en rep 2,7 en 26,5 minuts, podem estar-ne segurs, és que en fa força menys i en pro­voca força més de les que li xiu­len els àrbi­tres –el suec va debu­tar en la com­pe­tició la tem­po­rada pas­sada amb el Barça, però una cosa és aparèixer en una lliga i una altra que no té res a veure és jugar-hi–. Ludde Hakan­son, un base tre­men­da­ment ano­ta­dor que a San Pablo no és ni tan sols la quarta opció ofen­siva, però que, amb prou sere­nor, surt a 8,9 punts la peça. Amb 2,9 rebots, 3 assistències i 1,6 pilo­tes per­du­des. I garan­tint un nivell defen­siu entre alt i molt alt, perquè té apti­tuds i perquè sem­pre ha escol­tat els entre­na­dors que ha tin­gut, també Xavi Pas­cual la tem­po­rada pas­sada. Defen­sant, mar­cant el to als com­panys en un Sevi­lla que en aquesta seqüència de 5-4 surt a -1,1 punts per par­tit –sí, -1,1 mal­grat el 108-54 encai­xat al Palau–. Un -1,1 d'equip que Hakan­son, en els seus 26,5 minuts, situa al +4,3. Atents, molt atents.

Hakan­son es va incor­po­rar l'estiu del 2011 al Barça i està lli­gat con­trac­tu­al­ment amb els blau­grana fins al juny del 2018, amb una pos­si­bi­li­tat del club de tallar-lo aquest pro­per juny. A Sevi­lla n'estan encan­tats i ja han fet saber als rec­tors del Palau que si us plau i per favor la tem­po­rada vinent els el tor­nin a cedir. El Sevi­lla se'n deleix, lògica­ment, però si aquest món d'ombres encara no ha per­dut del tot l'ente­ni­ment, la cua de clubs que l'hau­rien de voler a final de tem­po­rada hau­ria de ser sen­sa­ci­o­nal. Entre aquests, també, clubs dels que juguen dos par­tits per set­mana.