Ja era hora! Feia massa temps que durava l'allunyament de Nacho Solozábal del Barça. La notícia és millor si tenim en compte que serà responsable de l'escola de bàsquet, enfortirà la continuïtat més enllà de l'excel·lent tasca de planter però ara d'una forma integral,
tipus la Masia en el futbol. Cal esperar que no siguem una escola de formació per a professionals mercenaris, aquells que per quatre euros més van on sigui. No és fàcil la feina que l'espera; hi ha uns esculls inevitables. Si el jugador té nivell NBA se n'hi anirà mentre a Europa no hi hagi una veritable lliga europea, com la d'aquest any per exemple, que pugui quedar dignament davant l'imperi absolut del bàsquet nord-americà.

Li caldrà seguir fent el que tan bé ha fet en les transmissions de TV3, ajudar tot el públic no expert ni gaire aficionat a interpretar un joc molt tècnic, i traspassar coneixements a tot un planter de joves que han aterrat al bàsquet de forma passional o raonada.

Pot agafar per exemple un mestre, Paco Seirul·lo, un déu dins el món de l'esport, no solament pel que ha fet en l'handbol o en la planificació esportiva, sinó per haver sabut transmetre dins el Barça, també i de forma revolucionària en el futbol, la idea de la possessió i control del joc fins a extrems de perfecció. Ell va ser la peça d'encaix que donà el definitiu cop de timó als projectes previs de Michels, Van Gaal, el gran salt de Cruyff, la continuïtat amb Rijkaard i eclosió amb Guardiola.

Solozábal i Seirul·lo han fet més gran el Barça i l'esport en general. Al darrere hi ha una gran reflexió, moltes hores de feina i d'estudi, milers d'hores de pràctica i visió de partits per finalment sintetitzar-ho de forma científica i, també, amorosa a uns colors. Així ho fan els professionals del club, sense dir noms, veritables forjadors de tots els planters de l'entitat. Cal dir-ho després de perdre de nou a Anoeta. Quan recordo com eren el bàsquet i l'handbol abans de la seva arribada em poso les mans al cap de vergonya. Érem titelles convidades per a lluïment aliè.